CT

Tot feia pensar que aquell era un dels maleïts CT, com els anomenava l'inspector Fernández -¿per què tots els inspectors els hi diuen Fernández?, es preguntava sovint el mateix Fernández. Tan s'hi val, la cosa és que aquella cosa que gairebé no era cap cosa, i que tenia entre mans, era un CT dels de manual, és a dir, un CT de collons de mico, com remarcava el propi Fernández posant uns ulls desorbitats, i amb perdó de la concurrència. Li havien cridat de la Brigada d'Homicidis Itinerant. Sempre li cridaven de la BH de passeig -com era coneguda- quan ja no sabien què caram fer-ne. I ara inspeccionava amb l'assessorament del Fernández -sí, també els ajudants d'inspectors els hi diuen Fernández, i també s'ho pregunten al arribar la nit quan els contubernis dona-sogra no els hi deixen conciliar la son- el lloc dels fets -feu memòria que érem al lloc dels fets, molt diferent de si parlem del joc dels pets, palalelo, com diuen els xinesos del cantó, que ara de seguida entendreu. Bé, inspeccionaven el lloc dels fets, en tot cas, el que quedava del lloc dels fets. Qui va permetre l'alçament?... ¿Del cadàver?... No, de la sorra que deu ser a les seues ungles, si és que les trobem; serà possible, Fernández!… Perdó. El jutge… D'on?... De Vinaròs… "No hase falta desir nada más"… Com diu?... No res, coses meues… I tanmateix tot assenyalava mort, bé, desintegració, amb imprudència premeditada -és a dir, ben meditada- i amb forta dosi de violència, tal era l'escampada dels minúsculs restes que encara quedava per tot arreu al passeig de la platja, el lloc del fets, o dels pets, segons es mire: la platja de… (secret de sumari) Però el Fernández no s'acoquinava fàcilment. Què sabem de l'interfecte?... Poca cosa, inspector. Sembla que anava pel passeig marítim i alguna cosa el va fer desaparèixer totalment salvo alguna cosa… ¿Alguna cosa, salvo alguna cosa? ¿On vol anar a parar?... A president… Ja m'ho temia… ¿Què diu el forense?... Poca cosa, inspector. Només que sembla que el susdit anava fumant i en bici… Vaja, un pervertit. Parla amb els de la GT, Gusts Tòxics, antiga antibici, i veurem que ens diuen. Potser estava fitxat com a MTB, Muntanya, teta i bicicleta, un col·lectiu molt perillós… El que sí és segur era la seua pertinença al KTM, Ke te marxes, grup delictiu antiborbònic... Ja comença a quadrar la cosa. ¿Què més?... Poca cosa, inspec… Com torne a dir "Poca cosa, inspector", li trenque el cap, Fernández. ¿Li ha quedat clar?... Sí, inspector… Què sabem d'aquella "alguna cosa" que el va desintegrar?... Poca…, perdó. No ha quedat cap rastre. De fet, l'única peça de la bici que va sobreviure, el timbre, el varen trobar a vint quilòmetres d'aquest mateix punt, amb la punta de la cigarreta i un parell d'incisius incrustats a la tapa, i l'examen químic no afegeix cap interès, parla de partícules de gas, però ací és habitual, normal, natural, de fet els nens li diuen el joc dels pets perquè de tant en tant surt de la terra una bombolla de gas i esclata, un pet, res de particular… Molt interessant, molt interessat. Té que haver sigut una deflagració bestial. Podríem estar davant un cas d'explosió endògena. Tant de pedalar, rebenten… Això mateix… Bé, Fernández, cas tancat… Això és un CT, és clar, Cas Tancat, ara me n'adone… No, Fernández, un CT és un CasTort, aquell que ningú no pot resoldre, salvo un servidor que sempre el converteix en cas tancat, comprèn què li vull dir?... I Fernández, l'ajudant, se'l mira amb veneració i una mica de por subalterna davant els ulls desorbitats i inquisidors del Fernández inspector. Comprèn, i tant que comprèn, sobretot la gran oportunitat que li suposa treballar al costat d'aquesta ment privilegiada. I li ve de gust encendre una cigarreta -ah, deuria deixar aquestes debilitats, però pitjor seria apujar-se a una bici… La deflagració va ser bestial -i van dos- sort que l'inspector estava al darrere d'una palmera pixant. Sorprès pel soroll còsmic -hi ha alguna cosa de coherència còsmica en acabar exactament igual que es va començar, amb una bona explosió- se li va tallar la pixarrada. Quan va girar els seus dos ulls desorbitats i més inquisidors que mai, amb la titola encara a la mà esquerra, poca cosa quedava al passeig. ¡Fernández! ¡¡Fernández!!... Un altre CT, sembla, s'albirava per l'horitzó. Good night, and good luck, els informa: Granota news.