El Colós de Crosses

Peu del colós. Primera temptativa, anys '60

Granota news ha tingut accés a una news que no és tan news salvo alguna cosa. I aquesta news que us vaig a dir, com no batlle vostre que sóc, no us la dec, però us la vaig a donar. Perquè la news té a veure amb el Cap i Cassal, que més bé deuria anomenar-se la Capsa del Cassal, per la de news amagades que tenen als calaixos dins de capsetes sorpresa, com les que tant agraden als xiquets, però directament portades del Museu dels Horrors, ja que estem a les vespres del Halloween, és a dir de l'IVAM. ¿Esteu asseguts? ¿No? Doncs deixeu de llegir. ¿Sí? Va, anem allà. Potser al port de València tindrem que fer-li una colossal estàtua al Campechano. Què us sembla? A que s'ho ha guanyat a pols? Oído Rita: una de Campechano con muletas en formato colosal. Amb un peu a cadascú dels molls de la bocana de la seua, diuen, Marina del Campechano, i amb crosses, és clar. Com el Colós de Rodes, però sense rodes. En lo bonico que hagués fet al damunt d'una bici, xe, les dues rodes de la qual es recolzaren al seu torn sobre cadascú dels dics que envolten la seua Marina Campechana. Xe, quina desil·lusió. Però duria crosses, que mai no seran una bici, però que indiquen que el Campechano encara és al taller. Tot un detall mecànic. I, a més a més, en cas de terratrèmol castorià tindria reforçats els genolls, i no es trencaria com el famós Colós grec. Heus ací el problema d'aquest país, Grècia, la pobre Grècia, la manca absoluta de crosses per apuntalar els genolls i no tindre que doblegar-los. Ahí està. Doncs hem quedat que amb crosses, i ha ser possible amb uniforme de Capità General. No, no, perdoneu, d'Almirall de l'Armada Invencible, com els nens rics quan feien la primera comunió. Osti, ja m'ho estic imaginant i se'm posa la pell amb els pèls de punta. Feu la imatge. Ben plantat, tot i les crosses, tal i com és, un rei de copes, de tantes com n'ha guanyat. I ara li diríem de crosses, un rei de crosses. El seu esguard reial cap a la seua benvolguda Mallorca. Bribón, que eres un bribón, pensaria la gent davant el seu simpàtic semblant. Tal i com si fos aquell magnífic personatge de la Dama de Xangai, el marit de la Rita -xica, quina coincidència- Hayworth, el Bannister. Perquè pel que sembla també deuria espavilar-se en aquestes coses de l'advocacia, com el Bannister. Tot i que ho té ben difícil, que els Campechanos no són de molt llegir. I menys d'estudiar. Ei, i que ningú no me'ls critique: hi han quocients i conscients, i pel que sembla cap d'aquestes categories tenen arrels aristocràtiques campechanes. Què hi farem? Per tant, deixem-ho córrer. Bé, com què no és de bon periodista donar la pròpia opinió sobre les news, no la donaré. I no diré que a mi les marines m'agrada més que tinguen el nom dels nostres petits amors d'un dia, d'aquells que duren un toujours. I com què avui és l'aniversari de la meua dona, doncs li dedique el Brassens, forever. Granota news, peu de colós estant, bon dia.