dimecres, 28 d’octubre del 2015

Adiós, muchachos...


Adiós, muchachos, compañeros de mi vida,
barra querida de aquellos tiempos.
Panceta, beicon, cansalada y cervecita,
debo alejarme de esta buena muchachada.
Adiós, muchachos, ya me voy y me resigno…
Contra el porcino todos se hallan…
Se terminaron para mí las botifarras,
mi miedo al cerdo no resiste más…

Acuden a mi mente
aromas de otros tiempos
sabrosos los momentos
que antaño disfruté
cerquita de mi boca
la chuletita
y el jamón catalana
que tanto idolatré…
¿Se acuerdan que era hermoso,
el bocata jugoso,
tomate, aceite y cerdo,
perfecta comunión,
mas el Señor, celoso
lanzó su mano
y en un tonto descuido
me lo llevó?

Es OMS el juez supremo.
Chorizos y chistorras.
Morcillas y cortezas
su ley han de acatar,
pues mi vida peligra
con los mandatos
del entrecot, la güeña
y el costillar también.
Codillos, solomillos,
salchichas y cecina,
tocino y barbacoa
que nunca olvidaré
y al darles, mis amigos,
mi adiós postrero
les da mi bici al tiempo
su bendición…

Adiós, muchachos, compañeros de mi vida,
barra querida de aquellos tiempos.
Filete, pierna, osobuco y cervecita,
debo alejarme de esta buena muchachada.
Adiós, muchachos, ya me voy y me resigno…
Contra el vacuno todos se hallan…
Se terminaron para mí las parrilladas,
mi cuerpo gaucho no resiste más…

Ah!, no. Que em diuen que no. Que no tot està perdut, amics. Ací baix, l'antídot:

diumenge, 25 d’octubre del 2015

FP


Darrer diumenge d'octubre, 25 i 25 hores -demà 26?- ai, i jo gutxi akatarrat i amb por de banyar-me damunt la bici. Almenys, a la vesprada, l'esperada pluja és d'una claredat inesperada... A qui volen enganyar? Tot són circumloquis i retruécanos, perquè es repeteixen més que l'all o la ceba: que si la FP dels monosabios -el doctorat de la qual el faran a Tordesillas, of course- que si la FP de Cómo está el servicio... Bah!, segona divisió totes dues. Bé, deixem-nos de tonteries, rots sulfurosos, i diguem-ho amb totes les paraules: el que als amos els agradaria seria una FP dirigida a les seues NG de Amiguitos del alma de lo ajeno-público a ser posible. És a dir, de lladres. Ja ho va dir amb totes les lletres la Cospe, que ells el que volien era saquejar España, amb ñ de Cañizares… Imagineu-se: ¿tienes los apuntes de Tesorería? ¿No? ¿Y el Bárcenas? (Potser que a la intimitat li etzibés: tens el Microsobre d'en Luis de Soto del Real?... ¿I els Nota Bene al 3% de Can Pujol?, com si foren el Micrologus  d'en Guido d'Arezzo i els glossats que omplien tots els tractats de música medievals) Ai, sí, Los que tocan el piano han d'aprendre els colors dels diners: el negre, el blanquejat, el roig dels bancs, el blau de la FAES, el groc dels xinesos i el marró merda dels imperis que surten al rànquing del Forbes. Per cert, jo no sabia que l'Amancio O'Rtega i la Scarlett O'Hara eren la mateixa persona: mai no tornaré a passar fam. Estrany cas de longevitat i transexualisme, sens dubte. El algodón no engaña. Xics, enguany farem una excursió de final de curs a Suïssa, via Luxemburg i Liechtenstein, què us sembla, prepareu els esquemes i els mapes d'evasió. ¿Heu llegit la versió actualitzada del Paradís?¿No?... Doncs va per a l'examen, sobretot Caimans i Andorra... Osti, jo el que m'havia mirat era el que deus fer perquè et toque la loteria al Nadal… Això està tirat si tens el Fabra, però si et cau l'Amnistia és més fotut, que el Montoro no n'hi ha qui l'entenga… I que ho digues. Ara, on es pose el rebut de la llum per hores… Ben cert, al seu costat les comissions d'obra pública i el pressupost inicial elevat a la cinquena potència calatravensis són cosir i cantar… Va, cantem el nostre himne, xics, el nostre Gaudeamus… Venga. Va por ustedes, vohotroo. Ole, ole y ole. Ozú, mi arma. ¡Viva Mariano! ¡Que viva Zapata!... ¿Com que visca Zapata i Mariano? Però que estem bojos? Serà Zapatero, no?... Como somos un atajo de borregos, al toro lanceemos; porque cojones para cortarle la cabeza al rey no tenemos… Ole, ole y ole!.. Vivat et res publica, et qui illam regit!... ¡Que viva Tordesillas y la FP del monosabio!... Que viva!... Venga, dale, compadre… Déjese de perfumes y regale a su mujer un bonito bidón de gasolinaMammy, Mammy, on fan la FP els amos i els jutges?... Vita nostra brevis est, breve finietur. Venit mors velociter, rapit nos atrociter, nemini parcetur. ¿Nemini parcetur?... Per cert, pa' cuando 8 apellidos castellanos?, i riurem tots: Pereat tristitia, pereant osores. Pereat diabolus, quivis antiburchius, atque irrisores. Granota news, The Hill.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Blat.net


Té raó el Cañi, què collons!, i perdoneu l'improperi. Sí, home, sí, ha fet la pregunta precisa en el moment precís, que jo, amb la meua capacitat de llegir el pensament, interprete sense la hipòcrita censura que imposen les circumstàncies: ¿segur que tots els maleïts immigrants de merda i els fotuts refugiats -amb nens ofegats inclosos pa' fer llàstima- són trigo limpio, eh, Blat.net? ¿Són Blat.net? Respon, Senyor! Déu Nostre Senyor, respon!. Per què no se'ls demana el Certificado de Buena Conducta, y aquí paz y después gloria? A la conferència del Fórum Europa, va assistir l'exmolthonorable Camps, Paco Camps, que sí que n'és de Blat.net de tota la vida, i tant. Amb els seus vestits Ben.nets, però sense factura. Com també ho eren tots els seus amiguitos del alma, i la seua dona, la tehaspasadotrespueblos, i les dones dels seus amiguitos del alma, i tota la companya de la Gürtel.net, que no el sastre delator. I el Gran Carlos, i el Gran Rafael, avui a la presó per nets, per cooperants netejadors de la cosa pública. I la Gran Consuelo, i el Gran Alfonso, i… bé, deixem-ho córrer, perquè crec que queda més que demostrat la netejor de lo blat valencià. Perquè, a més a més, el Cañi és d'una generositat a prova d'algodón, tot i els dubtes que el mortifiquen: per què, Senyor, per què permets que aquestes hordes de suplicants impostors arriben a la nostra benvolguda i neta Europa, com si fos una versió actualitzada del Cavall de Troia? Què hem fet, Senyor? ¿No ho faràs pels pobres directius de la Volkswagen, una trentena, com les monedes que va rebre el Judes, i que, com l'Iscariot, també s'han penedit, i volen retornar els diners, bé, la contaminació al seu lloc del qual mai no hauria d'haver eixit? I per què, ens preguntem, germans, per què es penedeixen... perquè són europeus, eurpeus.nets, i no invasors. Total, què són la major part dels delictes contra la salut pública sinó una mala interpretació de la lletra petita?  I no com aquesta gentola que segur que trafiquen amb drogues i perverteixen els nens. Ves a saber, Déu meu, dónde quedará Europa dentro de unos años si ens furten Suïssa, Luxemburg o Liechtenstein? Però ací està el Cañi per a defensar Europa.net dels que volen envair-nos amb l'excusa d'una guerra de no res, perquè "perseguidos… Muy pocos lo son". Com els que varen fugir el '39 cap a França, i que ningú no els va amenaçar. Doncs, que no eren Blat.net, ara queda aclarit. Viva la España Cañí… Eminència, eminència, que els Cañí són gitanos!!


Doctor Rajoy, doctor Rajoy, acuda a autopsias, el doctor Rato de Bankia.net y el doctor Bárcenas de Sobres.net, le reclaman . I això que pedalar és la millor forma d'evitar l'escepticisme.

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Recordatori


Recordatori del que he de tindre en compte a la meua pròxima existència. Visto lo visto, crec que el que més em deu preocupar és la salut. Com deuria ser per a tothom. Perquè al capdavall és el més important. Que ningú no ho dubte. Llavors, vaig apuntant: 1.- Fer-me amiguito del alma del House, el Dr. House. Si la medecina és un art, millor que em diagnostique un artista. I el House ho és, tot i la coixesa. A més a més, és infalible, només té que consultar el guió. I parlant de salut, no cal descuidar la del cotxe. Ara com ara, no en tinc de cotxe, però he tingut i he patit els mecànics incompetents, els mecànics deconstructors i, el pitjor, els mecànics estafadors i lladres tipus ministre d'indústria. D'això, una segona nota: 2.- Altre amiguito del alma deuria ser l'EddChina, per si de cas el futur em retorna a la mobilitat sobre quatre rodes. De la mecànica ciclista de dues rodes ja me n'ocupe jo. I de les qüestions laborals, què faig?... Li he pegat moltes voltes a la cosa buscant solucions raonables. Algunes de molt radicals, ho reconec. Però a la fi, només faré una tercera anotació: 3.- Intimar amb el Tony Soprano. Tant com siga possible. I millor si em deu una de grossa. La vida, per exemple. Perquè el Tony s'ho cobra tot, que sembla el ministre d'indústria. Però, reconeguem-ho, si algú sap alguna cosa del Gran Sindicat, el Sindicat dels Sindicats, és el Tony, i negocia els convenis particulars com ningú, aconsellant-hi el millor per a tu i la teua família, i millor li fas cas o perillarà el teu col·lectiu, família inclosa. Tinc la impressió que amb el Tony els meus problemes al curro acabaran en un tres i no res, entenent els seus responsables, amb celeritat i aplicació, els seus consells d'optimització i excel·lència. I ja que parlem de malmenadors: 4.- Vull ser la mà que impulsa la cadira de rodes de l'Ironside, per denunciar tots els abusos i injustícies d'aquest món caigut a les mans de la indecència i la criminalitat impune, com que el Bob ho esbrina tot i acaba ficant-los sempre a la garjola. D'altra banda, que no m'oblide de nàixer a qualsevol lloc del món on no m'obliguen a avergonyir-me de la llengua dels pares i els avis. I que quan ets un nen i dius que me hace mal la pancha els nouvinguts no et rectifiquen: se dice: me duele el vientre. Prenc nota: 5.- Em dóna el mateix terra rica o pobra, freda o calenta, d'aiguats o sequera, a dos mil metres d'altura o tocant la mar, a ser possible sense el pas suspès de cap cigonya molt a prop… Però que si a un nen li fa mal la panxa, el primer és alleujar-li la molèstia i no rentar-li la llengua... Sí, potser que demane massa, però com que només faig recordatori post mortem auctoris, doncs, què importa. A més, com que tampoc no crec en la transmigració de les ànimes... Ah!, sí, que no se m'oblide el més important: 6.- Un got és un got i un plat és un plat. Mais, Ceci n'est pas une pipe.