No, mai no m'he estimat massa la vida.
Ja em perdonareu.
Ja em perdonaràs, mestre.
Jo tampoc parle de plenituds.
Però darrere el somriure
hi ha la colossal dentadura.
I l'abraçada familiar
amaga qui delatarà
la teua confiada intimitat.
No, no m'agrada així la vida.
Ja em perdonareu.
Ja em perdonaràs, mestre.
L'obligat moviment
del ciclista, tot i la nit.
L'amor com a promesa
d'una majúscula carolíngia.
Perquè només ignorant el cuc
ens sorprèn el fet d'una cirera.
No, no m'he estimat molt la vida.
Ja em perdonareu.
Ja em perdonaràs, mestre.
I el tractament.
