Recordarem, amic,
l'estiu de la vida.
Aquells cossos prims
amb camisa oberta
i peus nus sobre l'arena.
O la primavera dels llavis
nouvinguts a l'amor
i la mentida.
I l'hivern dels cors
indecisos en la seua
volença de les dones i els dies.
Però la tardor, amic,
la tardor l'oblidarem.
L'oblidarem tantes vegades
com vulguem recordar-la.
