La meua absència
va evitar la teua vergonya.
Callar el meu dolor
va tapar la traïció inesperada.
Anys desprès, encara
el sentiment d'immolació
es ben arrelat.
Sé que tu ho saps,
però més t'importa
guardar les aparences.
Poca cosa pots traure
d'uns llavis poc acostumats
a demanar perdona'm
pel que jo no he fet.
El meu no ser
va fer-te immaculada.
El meu no dir
amagà l'esquena apunyalada.
Ja no som els que érem, però
el sentiment que em crema
és un brasquer infinit.
Sé que saps, tu ho veus,
però tanques els ulls
per mirar les conjuminacions.
Res no faràs teu
d'unes paraules que no saben
demanar disculpes
pel que mai no he pedalat.
