Lo mejor que le podía pasar al Madrid, que el Barça
perdiera… Què ho dius, pels punts?...
No,
hombre, no. Porque así los primeros veinte minutos de información, que
normalmente son para hablar del Cristiano Ronaldo, no hicieron más que criticar
al Barça. Que si Luis Enrique, que si las bandas, que si no jugó Messi, que si
este equipo está muerto… Els morts són les persones més generoses que
conec
… Sí, generosos sí que fueron los del
Barça. ¿Te quito más de arriba?... Si no queda res
… Vale... No, ho dic no només perquè els morts
ens deixen totes les seues pertinences personals -bicis, flautes, llibres,
cançons, corones...- i el seu suposat patrimoni -si és que
la suposició era
correcta- sinó que, a més a més, els morts van per lliure, com la meitat de les
estrelles de l'Univers,
ho he llegit, els morts són uns àcrates vençuts i
convençuts: "si n'he perdut la vida, què se me'n fot el món i
l'inframón?"...
Y tienen toda la razón.
¿El cuello en difumino?... ¿Vols més generositat? Dante, la va espifiar,
amb tots els meus respectes
… ¿Dante, dónde
juega?... És del Calcio…
Ah!... Perquè
ni infern ni purgatori ni paradís són la quarta residència dels morts. No. Els
morts si es converteixen en alguna cosa és en estrelles
… Como el Ronaldo?... No, en estrelles lliures i àcrates, no
subjectes a galàxies, una mena d'
Stellae
vagante, com els
clerici vagante,
els
Goliards, els dels
Carmina Burana,
però en cos d'estrella, ballant i cantant per l'èter infinit de l'Univers
… Otros del Calcio?... Això. ¿Saps?, les
estrelles del rock, les autèntiques, eren lliures perquè tenien ànima de
goliard o de mort; com si tots plegats, morts i cantants, formaren una
aristocràcia de sang roja i negra, de butxaques buides o plenes, tant s'hi val,
però sense cap ambició dinàstica, molt al contrari dels reietons que de tant
trepar i trepar a la infrahistòria universal i local, acaben celebrant el cap
d'any a qualsevol restaurant del món que s'anomene Ivy…
The Ivy. Menudo pájaro, y sin la parienta… Ah,
mardito inglés, de tant en tant l'encertes.
Vet aquí, un rei mort -
abdicaret vagante-
que va per lliure a l'inframón de Beverly Hills, als pujols de la qual deu
haver anat a beure les seues famoses Aigües: "Quillo, un agua
on the rocks"
, com alternativa medicinal, és clar, com l'homeopatia:
"Sóc un mort homeòpata"…
Pero eso es
una borbonidad. ¿La raya a la izquierda?… Si ho aconsegueixes. Però la
banda esquerra la tinc tan…
Pues mira los
griegos… Què tens en contra dels grecs?…
Yo,
nada. Pero la Merkel los quiere fuera del Euro… També ho estan els
anglesos, i ningú no els hi diu res…
Pero no es
lo mismo, ellos inventaron el fúbol, los colegios exclusivos… Fins i tot
per a terrissaires fracassats…
Y el mardito
inglés… Això, res de filosofies -bé, l'empirisme, una filosofia de l'ací
i l'ara- ni Acadèmies Platòniques…
Igual les va
mejor ir por libre… ¿Ho dius pels grecs? Demostrada queda la incapacitat
de la
Humanitat per a accions col·lectives, però els grecs són els grecs…
Pobre Sofía, con quién habrá brindado por el Año
Nuevo… Més bé, per l'any mort. Imagine que amb L'Elena, el fill i la
nora…
Creo que la Elena insistió en seguir las
campanadas por Canal Sur… Sí, això diuen...
Y que el Felipe, al acabar por fin las uvas, alzó la copa victorioso:
"
A año muerto, año puesto"
… Ja, i que la Leti el va corregir:
King dead, king since…
Y que una lagrimita dejó ir la Sofi al cerrar la cajita. ¿Te afeito
la patilla?… Sí,
of course. Ah,
mardito inglés, de tant en tant l'encertes.
Granota news, comencem bé.