Per lliure

Lo mejor que le podía pasar al Madrid, que el Barça perdiera… Què ho dius, pels punts?... No, hombre, no. Porque así los primeros veinte minutos de información, que normalmente son para hablar del Cristiano Ronaldo, no hicieron más que criticar al Barça. Que si Luis Enrique, que si las bandas, que si no jugó Messi, que si este equipo está muerto… Els morts són les persones més generoses que conec… Sí, generosos sí que fueron los del Barça. ¿Te quito más de arriba?... Si no queda res… Vale... No, ho dic no només perquè els morts ens deixen totes les seues pertinences personals -bicis, flautes, llibres, cançons, corones...- i el seu suposat patrimoni -si és que la suposició era correcta- sinó que, a més a més, els morts van per lliure, com la meitat de les estrelles de l'Univers, ho he llegit, els morts són uns àcrates vençuts i convençuts: "si n'he perdut la vida, què se me'n fot el món i l'inframón?"... Y tienen toda la razón. ¿El cuello en difumino?... ¿Vols més generositat? Dante, la va espifiar, amb tots els meus respectes… ¿Dante, dónde juega?... És del Calcio… Ah!... Perquè ni infern ni purgatori ni paradís són la quarta residència dels morts. No. Els morts si es converteixen en alguna cosa és en estrelles… Como el Ronaldo?... No, en estrelles lliures i àcrates, no subjectes a galàxies, una mena d'Stellae vagante, com els clerici vagante, els Goliards, els dels Carmina Burana, però en cos d'estrella, ballant i cantant per l'èter infinit de l'Univers… Otros del Calcio?... Això. ¿Saps?, les estrelles del rock, les autèntiques, eren lliures perquè tenien ànima de goliard o de mort; com si tots plegats, morts i cantants, formaren una aristocràcia de sang roja i negra, de butxaques buides o plenes, tant s'hi val, però sense cap ambició dinàstica, molt al contrari dels reietons que de tant trepar i trepar a la infrahistòria universal i local, acaben celebrant el cap d'any a qualsevol restaurant del món que s'anomene Ivy… The Ivy. Menudo pájaro, y sin la parienta… Ah, mardito inglés, de tant en tant l'encertes. Vet aquí, un rei mort -abdicaret vagante- que va per lliure a l'inframón de Beverly Hills, als pujols de la qual deu haver anat a beure les seues famoses Aigües: "Quillo, un agua on the rocks", com alternativa medicinal, és clar, com l'homeopatia: "Sóc un mort homeòpata"… Pero eso es una borbonidad. ¿La raya a la izquierda?… Si ho aconsegueixes. Però la banda esquerra la tinc tan… Pues mira los griegos… Què tens en contra dels grecs?… Yo, nada. Pero la Merkel los quiere fuera del Euro… També ho estan els anglesos, i ningú no els hi diu res… Pero no es lo mismo, ellos inventaron el fúbol, los colegios exclusivos… Fins i tot per a terrissaires fracassats… Y el mardito inglés… Això, res de filosofies -bé, l'empirisme, una filosofia de l'ací i l'ara- ni Acadèmies Platòniques… Igual les va mejor ir por libre… ¿Ho dius pels grecs? Demostrada queda la incapacitat de la Humanitat per a accions col·lectives, però els grecs són els grecs… Pobre Sofía, con quién habrá brindado por el Año Nuevo… Més bé, per l'any mort. Imagine que amb L'Elena, el fill i la nora… Creo que la Elena insistió en seguir las campanadas por Canal Sur… Sí, això diuen... Y que el Felipe, al acabar por fin las uvas, alzó la copa victorioso: "A año muerto, año puesto"… Ja, i que la Leti el va corregir: King dead, king since… Y que una lagrimita dejó ir la Sofi al cerrar la cajita. ¿Te afeito la patilla?… Sí, of course. Ah, mardito inglés, de tant en tant l'encertes. Granota news, comencem bé.