Diuen, i vosaltres ben bé que ho sabeu,
que una imatge val més que mil paraules.
Que un miler de mots, però, siguen tan poca cosa
no us espanta? No us sembla la fi del pensament,
la fi de la delicada expressió dels sentiments?
Perquè la paraula té poc de logos i molt d'emoció.
Perquè no som sinó sentiments.
Sí, la imatge va directa als ulls, al ventre,
és cert,
que va als fotuts indrets que el cor ignora
com a pars, com a iguals en la lluita
per un somriure o un plor, per a besar o matar,
és més que cert.
Imatges o paraules, pense, sent,
que tant s'hi val,
perquè el desfermat 'ventorro'
en fa tremolar el ciclista inexpert,
aquell que amb prou feines només volia
entendre la vida amb els seus peus enclavats.
