I en
acabant, un es pregunta:
¿n'hi ha lladres de dretes
i d'esquerres?
¿El
mateix és l'estafador, el mentider,
aquell que seu a la tauleta del bar,
pren
la cervesa custodiat pel seu llebrer,
que aquell altre,
el que duu al
coll,
com gos desemparat,
la cadeneta d'or
amb el seu grup sanguini sobre la
creu,
perquè no es refia de la Divina Providència?
I si no, no.
I si no, no.
Els trobareu tots
dos,
amb el semblant esmaperdut,
com ninots de cartró pedra,
mentre el glop
de cervesa
domestica els seus ulls,
però també amb l'esguard esbiaixat i
servil
del llepaculs superb,
el falsificador de firmes,
el jugador
compulsiu
o l'acusador de falses morositats.
I si no, no.
Els alegra la
desgràcia
dels altres: les malalties
dels seus propers, els maldecaps
dels
que lluiten contra l'adversitat.
No saben, però,
que els ciclistes que perden
el seny
són doblement perillosos.
Ignoren la violència soterrada
d'un
creuament protocol·lari de mans,
d'una promesa incomplerta.
I si
no, no.
Aquesta escòria
mai no n'agafa les trucades
a la primera.
S'ho
repensen en repensar
el personatge que en pertoca.
No són sinó víctimes d'ells
mateixos,
tan espavilats com es veuen
al mirall dels seus enganys.
¡Com riuen
les seues burles!
¡Com gaudeixen les mentides
que, fins i tot, obliden!
I si no, no.
Totes
les seues paraules
són camins sense retorn.
Tots els matins del món
són
l'incert retrobament amb la veritat.
I no vesteixen ni gorra gris
ni bufanda
obscura
ni samarreta a ratlles.
Quin fracàs de vida.
I si no, no.
