Plou en
colors.
Un esvaït taronja
agrisat i fosc
de cel terminal.
Els llamps
dibuixen:
ara una caiguda,
ara una assumpció.
Infern i Paradís.
Rerefons
de l'aiguat s'alça,
com un remordiment,
el perfum dolç i trist
de l'oli
sobre el llenç.
El casalot és una cendra,
de blanc pur a calç bruta.
Els
llums com a espurnes.
El ciclista malmès per la vorada.
Miratges d'un temps
perdut.
I sé que no són meus els ulls
que la memòria il·lumina.
Que algú ja
va enregistrar
la vida emboirada d'avui.
Que algú va mirar abans
aquesta
anècdota de l'univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada