Recordatori

Recordatori del que he de tindre en compte a la meua pròxima existència. Visto lo visto, crec que el que més em deu preocupar és la salut. Com deuria ser per a tothom. Perquè al capdavall és el més important. Que ningú no ho dubte. Llavors, vaig apuntant: 1.- Fer-me amiguito del alma del House, el Dr. House. Si la medecina és un art, millor que em diagnostique un artista. I el House ho és, tot i la coixesa. A més a més, és infalible, només té que consultar el guió. I parlant de salut, no cal descuidar la del cotxe. Ara com ara, no en tinc de cotxe, però he tingut i he patit els mecànics incompetents, els mecànics deconstructors i, el pitjor, els mecànics estafadors i lladres tipus ministre d'indústria. D'això, una segona nota: 2.- Altre amiguito del alma deuria ser l'EddChina, per si de cas el futur em retorna a la mobilitat sobre quatre rodes. De la mecànica ciclista de dues rodes ja me n'ocupe jo. I de les qüestions laborals, què faig?... Li he pegat moltes voltes a la cosa buscant solucions raonables. Algunes de molt radicals, ho reconec. Però a la fi, només faré una tercera anotació: 3.- Intimar amb el Tony Soprano. Tant com siga possible. I millor si em deu una de grossa. La vida, per exemple. Perquè el Tony s'ho cobra tot, que sembla el ministre d'indústria. Però, reconeguem-ho, si algú sap alguna cosa del Gran Sindicat, el Sindicat dels Sindicats, és el Tony, i negocia els convenis particulars com ningú, aconsellant-hi el millor per a tu i la teua família, i millor li fas cas o perillarà el teu col·lectiu, família inclosa. Tinc la impressió que amb el Tony els meus problemes al curro acabaran en un tres i no res, entenent els seus responsables, amb celeritat i aplicació, els seus consells d'optimització i excel·lència. I ja que parlem de malmenadors: 4.- Vull ser la mà que impulsa la cadira de rodes de l'Ironside, per denunciar tots els abusos i injustícies d'aquest món caigut a les mans de la indecència i la criminalitat impune, com que el Bob ho esbrina tot i acaba ficant-los sempre a la garjola. D'altra banda, que no m'oblide de nàixer a qualsevol lloc del món on no m'obliguen a avergonyir-me de la llengua dels pares i els avis. I que quan ets un nen i dius que me hace mal la pancha els nouvinguts no et rectifiquen: se dice: me duele el vientre. Prenc nota: 5.- Em dóna el mateix terra rica o pobra, freda o calenta, d'aiguats o sequera, a dos mil metres d'altura o tocant la mar, a ser possible sense el pas suspès de cap cigonya molt a prop… Però que si a un nen li fa mal la panxa, el primer és alleujar-li la molèstia i no rentar-li la llengua... Sí, potser que demane massa, però com que només faig recordatori post mortem auctoris, doncs, què importa. A més, com que tampoc no crec en la transmigració de les ànimes... Ah!, sí, que no se m'oblide el més important: 6.- Un got és un got i un plat és un plat. Mais, Ceci n'est pas une pipe.