Levante news

Ja em direu si no és "p'apretar a córrer" i espolsar-se les espardenyes, però ben espolsades. Bé, "p'apretar a pedalar" i espolsar-se les sabatilles, i les rodes de la bicicleta. Resulta que el Valencia CF gairebé és més fora d'Europa que la Catalunya sobirana -Desastre Continental- i això sí que ha commogut i ha encès els ànims dels valencians. Ah!, què us pensàveu, que el Proust no sap de futbol? Ja em perdonareu, però un equip que és diu "Mar Cigne" (Swansea) no només té tots els meus respectes, sinó també les meues simpaties. I si a més a més, sóc granota per part de pare, doncs això, què voleu!. El que s'hagués alegrat el meu progenitor, ¡la mar serena!, the calm sea! Però clar, li done a la rodeta del ratolí i m'assabente que tenim una puta per President, no del València CF, no, no, de la Generalitat. Ei, amb tots els meus respectes per les putes, i que no ho dic jo, que ho ha dit ell, "a mí que me registren". És a dir, aquest príncep -de les marees, pel que es veu- no en té més arguments front a Madrid que el forat de "lo cul". Jo, la veritat, no li veig cap gràcia a la broma. És el de sempre. València és la platja natural de Madrid -Ritha, dixit- i pel que sembla alguna cosa més, "salvo alguna cosa" que no se m'acut. ¿Algú ho dubta o ho dubtava? Ei, Lerma, què em dius? ¿Estic equivocat, o l'encerte de ple, que la cosa no ve només d'ara, no?. No sé de què caram m'estranye. Continue amb la rodeta cap a baix. Al Grau de València, és a dir, a la meua pàtria natural, fa pudor a gas. Ningú no sap la raó. Els bombers van com a bojos buscant l'escapament. ¿Tindrem explosió fi de festa? ¿No la tindrem? I tanmateix, només donar un parell de voltetes de roda al ratolí m'hi donen la solució al problema: la Mariló. Sí, amics meus, la Mariló Montero -que no Montoro- i la seua llibertat d'expressió, són la causa de l'efecte pudor a gas als Camins del Grau. Perquè segons el seu "ex" -que diu que "la libertad de expresión la entienden algunos sólo si quien la practica dice lo que ellos quieren"-, segons el seu "ex", deia, tot i que ell mateix no se n'adona, és clar que el que a ella li passa és que confon l'opinió personal amb les flatulències -per no dir pets, que queda lleig en horari infantil- que poden arribar a l'estratosfera si parlen de ronyons amb ànima, però que es queden al Grau de València només com a pets -ja ho he dit, perdoneu- pudents i siderals si la cosa va del pobre Toro de la Vega de Tordesillas; lloc, el nom del qual voldria oblidar per sempre, ¿tu m'entens, oi, Miguelón -el Cervantes, vull dir? I com a guinda, el duo de moda: Sito & Francisco. Com canta la cosa! Aquesta parella deixarà en un no-res abúlic -què pot ser més abúlic que un no-res?- al duo dinàmic. El primer, que compra la biblioteca Estellés, i es desmarca, diuen... de què, de qui, de quins. Quo Vadis, Rus? ¿Ja no són uns gilipolles els que diuen "llavors" i "aleshores"? I el segon, que va de "no sé què va"… Bé, millor me calle. Beno, si algú demana per mi, sóc a la Rue de l'Absinthe, cantonada Le Coin de la Faucille, bevent garagardo amb els amics, i pedalant pels camins de Swann.

Evening News!! Evening News!! Última hora!! Última hora: cantó Cantó, cantó Cantó, cantó Cantóoooo!!!... Me'n vaig, me'n vaig; però ja, ja!!