dilluns, 16 de setembre del 2013

La tristesa de Mona


Que la República Democràtica del Congo, Burundi, Eritrea o El Chad no estan massa prop de la cantonada del Palau de Buckingham tothom ho sap... (Sí, bé, llevat dels que tot ho saben sense mai no haver mirat -no dic llegit- un llibre. No? A relaxing cup… Bé, deixem-ho córrer.) I tanmateix, quan llegeixes determinades notícies alguna cosa sembla obrir la porta -no el llibre- a la paraula demagògia. Perquè jo sé que el que ara faré és pura i dura demagògia, però ho necessite. La demagògia és l'art d'afalagar la multitud i concedir-li atribucions excessives, diu l'IEC. A mi, la definició se'm queda curta. I lo de "atribucions excessives" no m'ho acabe de creure, la veritat. Jo afegiria, a més: "en benefici propi", d'una banda, matís que sí incorpora la RAE: "degeneración de la democracia, consistente en que los políticos, mediante concesiones y halagos a los sentimientos elementales de los ciudadanos, tratan de conseguir o mantener el poder". Mai no havia llegit millor definició de Canal 9 o Tele 5 o… (poseu la TV que us enamora). Però, d'altra banda, crec que la demagògia encara no està ben definida, ni a l'Iec ni a la Rae... digueu-me xulo. Doncs sí, sóc tan xulo com els texans ciclistes campions de set Tours que mai no han guanyat, i d'altres sorprenents guanyadors de tants saraus mediàtic-esportistes… (Torne a deixar-ho córrer?) La demagògia del segle XXI no afalaga necessariament la multitud, ni fa cap tipus de concessions, ans al contrari el que fa és imaginar i anomenar un objectiu, un projecte sense cap ni peus, que pot ser, paradoxalment, bicèfal o tricèfal, o més, i quant més mega, millor, i, això sí, de peremptòria necessitat pel país, territori, ciutat, poble, carrer o cantonada -doncs no sabem d'"eventos varios" a València- amb la seguretat de que no només mai s'assoliran els objectius, sinó que el negoci hi és, justament, a la mateixa impossibilitat de dur a termini el susdit projecte. Posem per cas el filet de vedella dels gossets "corgis" de la papisa -no oblidar que aquesta xiqueta de 87 anys, quasi com la meua sogra, que en té 86, i que mai no n'ha begut ginebra, of course, n'és l'ama del corral i del carrer de l'església anglicana- Elizabeth dos palitos. I és que aquest matí m'he trobat amb l'objectiu "Filet": Com està la meua xica?... (  )… Hola, hola. Què és, guapa, què és? Sí, bon dia guapetona?... (  )… Ui, què li passa a la meua peluseta?... (  )… I ara per què vas al racó de la rentadora?... (  )… Una de dos, o has fet alguna cosa ben dolenta -¿que t'has pixat on no deus?- o estàs molt enfadada en mi, i només déu sabrà el perquè… (  )… Bé, tu mateixa… Guau!... Vaja, ja ha parlat la princesa! "La princesa está triste… ¿Qué tendrá la princesa?"... Guau!... Què passa, què assenyales als diaris del pipí?... Guau!... Perdona, però els tens ben nous, secs i nets d'ahir a la nit… Guau!... Estigues queta amb la pota o trencaràs el periòdic… Guau! Guau!... Sí, la de la foto tampoc no em cau gens bé a mi, i què?... Guau! Guau! Guau!... Eixe qui és? Ah!, sí, el 007. I què diu? Ah!, collons. Què vols, filet de vedella?... (  )... Perdona, Mona, però tu menges millor que els refotuts "corgis" de la papisa, que de la Vera Paella la cosa no baixa, ja voldrien els "corgis" dels collons. Ah!, a més, tenen que esperar la salsa de la papisa, què et sembla, en lo que tu manes a casa? ¿Saps què deia el Cervantes?, que la millor salsa és la fam… (  )… Que no va per ahí la cosa? Què vols dir?... (  )… Està bé, està bé, demà tindràs filet de vedella, com els "corgis" de la mare que els va pa… Guau!... Com voldrà la senyoreta el filet?... (  )… Què el farem a la Tournedó Rossini -"a mi me van a decir cómo tengo que hacer el solomillo"- o millor a la Mignon? Què dius?... (  )… No res? Va, ho farem a la Mignon, que porta salsa aristocràtica i té un toc goethià… (  )… I ara, per què te'n vas? Què t'he fet jo? Per què em dónes el cul? Escolta, que t'estic parlant. Que no vols filet?... (  )… Què fas ara, estripar el diari perquè sí, perquè estàs enfadada? A veure, Mona, que tu ets una xica assenyada. ¿Què diu ací, que les tres candidatures del Madrid olímpic s'han embutxacat de 9.000 a 12.000 milions d'euros? That's incredible!! A quant està el quilo de filet?... Total, que en eixir al carrer, i només girar la cantonada m'he trobat a les portes del Palau de les Misèries.

2 comentaris:

  1. La definició de la RAE em sembla prou bona; per el que dius caldria una paraula nova, amb megalo, demo y com es digui sense vergonya en grec. Records a la gosseta, em cau molt bé.

    ResponElimina
  2. Records de la seua part, José luis. Però que sàpigues que és "de alivio" :) D'algunes democràcies podríem dir-les "demogonyas", en grec: demojoronyas, crec, que el tinc molt oblidat. :)

    ResponElimina