Mrs. Johansson

Mrs. Johansson! Mrs. Johansson! Ei! Hola! Ací! Ací! Sóc jo, Vicicle. He vingut pedalant pel mar Mediterrani i desprès per l'Adriàtic -tot i que sempre em fa un poc de nosa mahlerianomannina- només per veure-la. No voldrà que travesse l'Atlàntic, veritat?. Vostè no pot ser tan cruel, no? És clar que no. Sí, vaig agafar el pedaló i em vaig dir: "nano, carretera i manta, que és l'Scarlett" -si sabés com m'agrada la seua esse líquida, mare de déu- bé, més que carretera seria… osti, doncs no ho sé com li diuen als camins de la mar -perdona'm Antonio- que són com els de l'horta però amb força aigua -quanta aigua hi ha al mar, oi?- tal i com quan reguen per inundació els camps, quina barbaritat, i l'horta es converteix en una bassa d'agrimensor poeta: la mar, el mar... però vostè, -bé, tu- tu ja m'entens, oi que sí, Mrs. Johansson? Que no? Va, sí, no et faces la tonteta ara, que eres una coqueta, tu. Escolta, no m'ignores, fes-me el favor, què diran els meus coneguts si ni una parauleta podem arribar a creuar-nos? Mira, m'he portat l'oboè. Molt venecià, oi que sí, Mrs. Johansson? Scarlett, saps el que t'estic dient? Mira'm! Vols fer el favor de mirar-me! ¿Vols que et toque el Marcello? Perquè m'escopeixes, ara? Ei, que si l'oboè no t'agrada, jo ja l'estic guardant, amor meu. Sí, tens raó, potser té un timbre massa àcid, massa penetrant, tens raó; sí, sí, el que tu digues. Eixes ulleres que portes no seran de cristalls intel·ligents, oi? D'aquells que només deixen passar el que tu vols? ¿Potser no em veus? Què li has programat: Vicicle, Stop? Per què? Què t'he fet jo? Comprenc que tu estàs on jo mai no podré estar, però t'he portat una sèpia. Jo és que en sentir parlar de Venècia, perdona'm, però el primer que en ve al cap és la sèpia. Mira, t'he portat una cassoleta només per tu de sèpia a la veneciana. Què em dius? Que no suportes el julivert? No passa res, amor meu. Ara mateix li lleve tots els trossets d'un mil·límetre quadrat que estan per tot arreu. Què no faria jo per tu? Me sents? Encara no m'has mirat, Mrs. Johansson! Mrs. Johansson! Ei! Hola! Sóc ací! Li he portat una sèpia a la veneciana i un oboè. Per què em diu que sóc un degenerat? Si no vol tastar la sèpia, ni escoltar l'oboè, taste'm a mi. Pot fer-me en escalopes o a la garagardo, el que li vinga de gust. ¿M'entén? ¿Sap que li vull dir? Scarlett! Scarlett! Mrs. Johansson!