Royal Asquet

Els de Ca Windsor, quin luxe, per favor

(The coach, monòleg rere els prismàtics; i el príncep Albert, Ham, pels amics) Ha estat una gran idea, sa excel·lència; només un ésser privilegiat dels déus com vos podia tindre aquesta clarividència. Tothom acceptarà que els ciclistes de la Volta a la Comunitat s'hagen anat a prendre pel d'això -que ara no vull posar-me inconvenient- i que el seu pressupost multiplicat per... ehem, ics a l'enèsima potència, se'l mengen aquests bonics cavallets de curses. Mireu al vostre voltant, príncep Albert, tothom és aquí. Sí, potser aquesta cosa dels cavallets ens costa una fortuna, però, què caram!, paga qui paga i a falta de boxes amb fum de cortina -dels hospitalaris, els boxes, ja ni en parlem, oi?- bones són unes quantes bonyigues d'haca, eh?. Hi és El Borbó, mireu, el campechano; diuen les males llengües, mon senyor, que va perdent els tornillos a tort i a dret. El seu gendre també hi és; sí, no pose aquesta cara d'estranyament, el de l'handbol, que va deixar el "bol" i començà a ficar la mà -la hand- també a trot i a dret, deu ser cosa de família. I la Chris, la seua dona, mira que n'és d'espavilada, doncs no porta a la seua pròpia hand un llistat de les darreres gangues de la seua immobiliària "que és i que no és", com el vostre monòleg predilecte -to be or no to be, te di o no te di- i "segons el color del ministre d'hisenda i el DNI en que es mire". Ah!, benvolgut príncep, hem triomfat; perdó, heu triomfat. Però, què és aquella cosa roja que es mou entre el públic com el dimoni de Tasmània, com un elefant -campechano, deja la escopeta- en una terrisseria -cacharrería (català -iber)? Si és la Ritha, déu meu, qui l'ha invitada? Li jure o xurro (català o iber) que no n'he estat jo, príncep Albert. ¿I què caram porta a la pamela? ¿Una maqueta de la prolongació de la maleïda avinguda de Blasco Ibáñez que deixa el Cabanyal com si hagués passat l'Àtila amb els elefants? Campechano, coge la escopeta. (Ei, Vicicle, que no va ser l'Àtila el dels elefants, que va ser l'Anníbal… I què, ¿no comencen els dos per A?, doncs ja són ganes d'enredar, cony!) I parlant del Blasco, clar, no podia faltar, el Blasckadder, amagat rere l'escó, pel que es veu va de cagafestes i la seua senyora de pixafestes. ¿I aquell parell de pipiolos del cantó -ei, com l'actor polític, el Cantó, el Reagan local- quina elegància, sempre joves, diríem? Ah, és clar, La parelleta, com és que no els he reconegut, Rick's i Paco's, la crem de la crem, literal, senyoria. Quin públic que hem aconseguit, Ham -si em permeteu la confiança. Aquells són Lady Tampax i Míster Tampó, com d'internacionals que som, Ca Windsor ací, estic per plorar. ¿I el Luis?, què impecable amb el seu vestit del Tall Suïs a ratlles. Quin detall del Mariano, sa excel·lència, ens ha enviat un plasma amb les seues primícies: ya tal, salvo alguna cosa, españa va mejor, Luis, hacemos lo que podemos… Però chitón, que ja comença la cursa, La Royal Asquet, i ens fa d'hipòdrom improvisat l'Street Circuit amb les tones de bonyiga que genera dia sí i dia també els esfínters de grans campions com Gürtel i Nóos, la Zal de Pinedo, Ibers filòlegs, ONG Cooperació, Cotino's afers, Terra Mítica, Aeroports sense fronteres… Tota la merda al seu sobre. Què bé que corren els pura sang damunt la merda... Quién nos representa?... Com diu, sa excel·lència?... Tendremos un caballo en la carrera, no? El caballo de la Generalitat... Sí, és clar, sí… ¿Y cómo se llama?... Qui?... El caballo, collons, pareces tonto… Bé, és una dona, perdó, volia dir una euga… Y?... Li diuen Milagrosa, Milagrosa Sònia… Qué me estás diciendo? ¿No habían más caballos ni yeguas ni nombres?... Estoooo… Y quién la monta?... Com diu?... Oye, a ti qué te pasa, que estás sordo?... No, no… No, no, qué?… No, que no estic sord… Entonces?... Llavors, què?... Que quién collons la monta!!!!... El més petit dels nostres homenots, sa excel·lència, feu un esforç, príncep, és un joquei per dret propi, va nàixer joquei… ¿El Rus, me estás diciendo que Sito Rus monta la yegua de la Generalitat? No me gusta, no me gusta nada. ¿Algún otro debía haber?... De la seua alçada no, sa excel·lència. Relaxeu-vos, senyor, mireu, ja comença la cursa, La Royal Asquet, farem història, president, vull dir, príncep Albert, Ham, farem història.