Soparet a la fresca i...

Al fons, el balconet

Ahir dilluns a la nit, l'airet de la mar ens va donar un respir als ibers. Ah!, quin goig, com pujava pel capvespre, Avinguda amunt, la brisa humida i carnosa dels llavis de la donzella, com es desfeia a les galtes de les noies, com perfumava el nas de la meua Nefertiti, com... Vicicle, para. Per què no sopem a la fresca? -em va dir la Titi... I tant, amor meu -és que la fresca em posa d'això. Va, xe, dit i fet, -bé, li farem la iberació: va, xè, pensat i fet!! Només tenim un problema, Nefer… Digues, Vic… Doncs, que no tenim lloc de fresca… Tens ànima de cagafestes… Ets injusta, Nefer… D'això, per què em dius Nefer?... Perquè ets injusta… ¿I el balcó?... ¿Com dius?... Que per què no sopem al balconet?... Si tu ho dius, li farem un homenatge als teus avantpassats: una fresca de perfil, la llúcera que es mossega la cua… Ara, m'he perdut… Res, que soparem de gaidó, com qui diu. Però, què no faria jo per la meua Nefer, per fer-te feliç?… Deixa'm ara. Lleva les mans! Què pesat. Va, anem a preparar el sopar… D'ensalada, res, Nefer, que no cap… Home, que les tomaques no són tan grosses… Deixa-ho, que no vull problemes amb els veïns… Quins problemes?... No, no. Que desprès tot se sap… Que se sap, què?... Te diré, si el fet d'una cirera és sorprenent, imagina't el de la tomaca i el pepino. A més, per la nit és indigesta; la tomaca, vull dir… ¿Segur?... No me tientes, no me tientes… Llavors, què?... Deixa-li l'ensalada al Mateo Flecha. I d'entrepans, només baguette, i d'anxoves, que són la mar d'estirades, ¿ho agafes, Nefer?… Que agafe, què?... La mar i estirades, eh?... No, anxoves no, que són la mar de salades -¿ho agafes, Vic?- i tens la tensió alta… ¿Simpàtiques? Bé, millor deixar el pathos per si de cas canta, ¿ho agafes, Nefer?... No, ni ganes… Bé, no et poses així, dona, que era broma. Doncs, fines tiretes de pebrot torrat estellesià i ara ha parat… ¿Parat? ¿Entrepà de pebrot estellesià parat?... No, dona. Que dic que l'aire ha parat. Sempre igual, a les deu i deu de la nit caput. Mira que el règim de vents és força administratiu, germànic, totalment funcionarial… ¿Has parat taula?... Sóc ciclista, i els ciclistes anem sempre de perfil, ho reconec, però qui pare taula al nostre balconet és que desconeix la tercera dimensió… Ma' que ets de graciós, Horaci… Per què em dius Horaci?... Per les R'Odes, ¿ho agafes, Vic?... Ara, m'he… (To Castle) No viene nadie, entrenador… Ja li vaig dir, príncep, que no devia d'arriscar-se: Soparet a la fresca i germanor, és tot un desafiament… Pues la Ritha i el Sito han triunfado… Vostè ho ha dit, Sito i Ritha, quina parella… Bonitos dibujos… (Aparte: No hay más ciego que el no quiere ver)… Cómo dices?... No, que potser açò de "pescadilla de ración" del menú sona massa castrense, m'entén?, i la gent s'ha espantat… ¿Tú crees? Es por los imputados, para que vayan haciéndose a la idea, además la ration whiting hace juego con el refectorio del castillo, tan de Hogwarts College… Potser el refectori, a més d'u, li recorda molt més el CIR de Rabassa, excel·lència; tot i que el Harry, la "pescadilla de ración", els porcs i les berrugues deuen tindre alguna cosa més que els connecta… No te entiendo, odio las cortezas de cerdo. Oye, tú que eres tan leído: Quién mató a Harry?... Els pebrots estellesians, príncep, per favor!… ¿Los pebrots mataron a Harry?... Príncep Albert, a qui se li acut posar com a picaeta "montaditos de pimientos estellesianos"pepper sandwiches estellesiian... Horacio, dixit… Però vostè ha llegit Horaci?... No, ya te pago a ti para eso. Que he dicho alguna barberitat?... Never, never more; m'entén?... ¿Nefer, nefer maar? ¿Que si hace fresqueta? ¿No? Pues no entiendo, explícamelo… No sé si paga la pena… No, no te preocupes, paga el de siempre… (Toc, toc, toc)… Quién es?... Vengo a personarme, por Nóos y por mi honor… ¿Dónde está el balcón?... Que canviem de tragèdia, príncep Albert?...