Autoconsumició

Bé, me'n vaig a carregar les piles. No, no me'n vaig de vacances, què més volguera jo. Jo no faig de vacances, per si de cas. No. Avui és dilluns i tinc que carregar les piles, la caixa de piles -podria dir bateries, però són tan petites- per a tota la setmana, les de casa. Parle de forma literal, vaig a carregar les piles de casa. Va de temps que tinc un sistema de producció casolana d'electricitat. M'apuje al damunt d'una de les meues bicis prèviament enganxada al corró o roleu d'entrenament -fins ací, tot molt convencional- dels extrems del qual -el roleu fa de dinamo- surten un parell de cables que van a parar a la caixa de piles, que he anat recollint al pas dels anys, connectades en sèrie per aconseguir un voltatge final de 220 volts, els imprescindibles, i em pose a pedalar com un posseït. Faig sèries -valga la redundància; per les piles, dic- d'entrenament i alhora m'estalvie uns eurets, gràcies a l'autoconsumició o el meu esforç ciclista. La idea em va vindre al cap, en segona il·luminació, mentre llegia Lance Armstrong. El plan de entrenamiento, fortalecimiento y alimentación para ganar el Tour, la carrera más importante del mundo. I dic en segona il·luminació, perquè la primera va ser comprar-me un roleu d'entrenament -per a fer les sèries que el Lance aconsellava- i mirar de guanyar el Tour. Il·luminació que va enfosquir-se a la velocitat de la llum, no cal dir, com els set Tours del texà. Bé, no vull fer llenya de l'arbre caigut. I de sobte vaig tindre la meua segona il·luminació: val que mai no guanyaria el Tour, com l'Armstrong -perdó, no ho puc remeiar-, però potser li trobaria alguna aplicació a la tortura del corró o roleu. Com que sóc de la generació dels Trabajos Manuales i la Formación del Espíritu Nacional, doncs mira, una cosa va portar a l'altra: primer vaig acumular les piles i desprès les hi vaig enxufar a la caixa segons l'atàvica tradició d'arrels iberes: en sèrie. I a pedalar. I va ser tan reeixida la cosa que ho vaig propagar entre els meus amics. I tots em seguiren, fins i tot els no ciclistes. De fet, al damunt del roleu no hi ha cap perill de trontollar i caure. Mira, ara faig memòria d'un d'ells, dels meus amics, que n'era prou reticent per una causa més que excusable. Vicicle -em va dir- és que les morenes (català) m'estan matant. I jo, erra que erra, que si tenia una casa molt gran, que ni volia pensar el gasto que faria de llum, que si la calefacció a l'hivern, que si la refrigeració a l'estiu, que millor donar-les tu a ells, que que ells et donen a tu… Al capdavall, el vaig convèncer. I allí el teníeu, plorant de dolor, a priori i a posteriori, sobretot a posteriori, però estalviant-se uns calerons gràcies als pedals i el seu sacrifici. Dissortadament, les hemorroides (iber) varen empitjorar, cosa més que previsible. El metge li va aconsellar operar-s'hi o abaixar-se del maleït roleu. Greu dilema. Perquè, a més a més, el galè li va deixar ben clar que les despeses de l'operació ja no les cobria les dues SS, i que la cosa no només li podia costar un ull de la cara, sinó que corria greu perill de perdre el del cul, per la dolenta disposició de les seues al-morranas (al-Àndalus). Però, què no faria un pare pels seus fill i la seua llar?... Va continuar pedalant, és clar. I és que… Riiiiinngg, riiiiiingg, riiiiiing. Perdó, un moment, em truquen per telèfon… Era el meu amic. Sí, el de les morenes. Que s'ha assabentat del que tindrem que pagar a partir d'ara per acumular electricitat a la caixa de casa. Que qui li paga ara tot el patiment que ha hagut de sofrir els darrers anys, i la inversió que va tindre que fer en la bici, el corró o roleu, les piles, la caixa, l'a priori i el posteriori, sobretot el posteriori… I com que jo n'estic més pelat que el cap del Guindos, doncs no he sabut què dir-li. Però ell m'ha deixat caure que potser el model Shylock ja li estava bé. I tots els dubtes còsmics i cosmètics m'han envaït. ¿I quina part del meu cos vols com a compensació? -li he preguntat... Silenci. ¿I si és el que n'estic pensant, què entenem per tal, un o els dos hemisferis que el conformen?... Més silenci. ¿O el teu objecte d'indemnització és ben bé el forat negre del seu bell mig on la llum queda totalment absorbida i acumulada?... Silenci sideral. ¿Els forats negres paguen a les elèctriques?... Sepulcral, de silenci, vull dir. ¿Pot guanyar un forat negre el Tour?... I m'ha penjat.