JR

Vaig a reflexionar. Que és el que avui toca. Diuen. Jornada de Reflexió. JR, però sense barret cowboy. A veure. El cas és que jo a cap descobert i sense el casc de ciclista no puc reflexionar. Perdoneu, és un momentet… Ja sóc ací (sic) I amb casc. Va, comence. Cony, no puc recolzar el cap a l'orejero. Deu ser el casc, clar, que a la part del darrere porta un disseny aerodinàmic, diuen, que entropessa amb les orelles de la butaca. A més a més, és posar-me el susdit casc i la llum del sol que em molesta als ulls: com que sempre van de la mà. Ulleres & Casc, com Standard & Poor's, però sense la mà del déu Dondondodondindonesdondinero. Per cert, sembla que a Mireinonoesdestemundo tampoc no van curts de diners, que sí de vergonya, 120 eurets de l'ala per comensal, no res, peccata minuta, i amb terrassa amb vistes inclosa, com el de l'àtic de 700 metres més quadrats que els d'això d'una bici, deu ser l'afany d'elevació celestial i espiritual això de tirar cap amunt, no comprenc el malestar del Paco Unpalet. Clar, com que no són d'aquest món, i com que n'aprofitaven l'ocasió: dos sants alhora, d'una, Joan Pau & Pau... Vaig per les ulleres de sol, excusez-moi. Anar i tornar, vinc de seguida… Ara, sí. ¡¡Me cague en la mare de!!... Perdó, perdó, tatxeu l'exabrupte, tal i com ja ho he fet jo mateix, és que amb les ulleres de sol i dins de casa, doncs no veus una merda, res de res, volia dir, i m'he donat un cop a la canella. Aissss, què mal, redéu, què mal... Va, ja està. Em seuré a la cadira, de l'orejero ni parlar-ne. ¿I ara què faig en el cap? Em pesa. Ara em cau a la dreta, ara a l'esquerra. Ara al davant, ara al darrere. Deu ser que és ple a vessar de reflexions i si no el recolzo no puc pensar, no sé pensar, i molt menys reflexionar… Agafaré un d'això, un… I el recolzaré a la vitrina, i al damunt el cap. Un… Ui, ara no em surt la paraula; ui, xe, collons, torneu a tatxar; sí, hòstia, torneu, el… Això que és mollet, i porta plomes… Me càgare en déu… però què em passa que m'estic tornant tan mal parlat i desmemoriat?... Un… un… Per l'amor dels déus, com es diu almohadón? Si n'és paraula d'origen àrab. Qui sap més d'almohadones que els orientals? Amb els seus serralls tots plens a vessar de dones i coixins, no de pensame… Ara!!, collons, hòstia, per fi… Coixí, vet ací. Coixí, home… Coixí... Coixí, però, ve de coix, no de serrall, i no és el mateix. Què va ser el mateix! Si jo em pose un coixí al cap és perquè estic coix del cap i no puc reflexionar equilibradament. És que és baixar-me de la bici i tot són problemes. Però si em pose un almohadón, llavors és per a… Ara no ho sé, perquè tinc que reflexionar, que acabarà el dia i encara estaré sense flexionar el Re, la cosa. I el meu problema, sembla, és la coixària, és clar, mental, que no la cuixera, o quijote, del català cuixot, peça d'armadura que cobria i protegia la cuixa, i no el cap. Perquè cobert i protegit el cap ja el tinc, però no recolzat. I, a més a més, no he acabat de posar-me les ulleres que s'ha ennuvolat el cel -pleonasme habemus. Ja ho deien Meteosat & Aemet, els meus sants maleïts. I demà aigua. Hala, ara posa't a reflexionar. ¿No hi havien més dies a la setmana per a ploure, eh? ¿Té que ser en diumenge, el meu dia més equilibrat? Eh, oye, Mireinonoesdestemundo, por qué no les llovió a los de la terraza?... Flexionem-hi el Re, flexionem-hi…