Vals i gat

A casa dels meus pares hi havia un pati particular. Un pati posterior tan particular -com també ho era el jardí del davant, no cal dir- que el meu avi matern, el pintor, el va convertir en el seu estudi particular. De pati, on podies ofegar gatets nouvinguts al poal de rentar el pis, com feia bona part dels veïns, a estudi on podies pintar -o dibuixar, com és el cas- la son o el somni, vés a saber, del susdit gatet. Heus aquí tota una opció de vida, ¿de moral?. ¿Tan absolutament necessari era acabar amb les ventrades?... Jo no vaig conèixer el meu avi pintor, però sí totes les seues coses d'interès, perquè les pintures i dibuixos no són coses, són sentiments, és clar, i es coneixen amb la pell. Els estris de pintura, pinzells i paleta, la cara de la qual va quedar amb les darreres pintures assecades com a les cinc lletres del seu cognom; els llibres, les làmines, models d'escaiola, vernissos, dissolvents i d'altres productes químics de noms encisadors; llapisseres i carbons, els cavallets -el portàtil, el que va passejar l'horta abans que jo ho fes amb bicicleta, i el gran, que encara utilitza la meua germana-; és a dir, vaig conèixer la seua intimitat material: l'alquímia que va destil·lar només per a mi una imatge seua tan indeleble i poètica com els primers besllums d'una nostàlgia incompresa, i he de dir que em sentia molt a gust a l'estudi de l'avi, amb la seua companyia mai coneguda. Aquell pati reconvertit era el que anomenàvem Estudi gran, perquè l'habitació que l'antecedia era l'estudi xicotet. I la pregunta, la gran o xicoteta pregunta, s'imposa: què va ser abans l'estudi gran o el xicotet, l'ou o la gallina?. Com a denominació, vull dir. Vés a saber. Perquè la lògica cartesiana -tot i les gotes de gavatx ultramuntà de l'avi- no n'era marca de la casa, la meua casa, tot s'ha de dir. Només un petit inventari de les extensions reticulars que l'original instal·lació elèctrica va patir de la mà del meu pare, per la subtil invasió d'aparells elèctriques, i acceptada sense cap discussió, ho demostraria. El que sí sé, és que com a la meua mare no li feia gens de gràcia que jo anés tothora pedalant pel carrer al damunt de la bicicleta del pare, en la que no arribava a fer peu, doncs vaig desenvolupar l'habilitat de donar-li voltes i voltes i més voltes -sempre en sentit contrari al rellotge- en bici al susdit estudi gran, defugint tots els obstacles que hi havia desprès de la segona reconversió, la que va fer el meu pare. Així, si la primera va ser l'artística -de pati de poal vil a estudi dels somnis- la segona podríem qualificar-la d'industrial -d'estudi somniador a taller multidisciplinari. Ja us adonareu del magnífic lloc per a bambar -a peu o en bicicleta- que li suposava a un nen que acumulava hores i hores d'estius no desitjats i festes de guardar avorriment, vestit amb camisa blanca i fum agre de conyac i farias damunt la partida de xamelo dels diumenges. I jo vaig integrar-m'hi. Vaig mimetitzar-me amb l'oli de nous o de trementina, el greix dels rodaments, la resina seca de la fusta amb futur de llenya o mànec de llapissera, i les ulleres oblidades de l'avi pintor al calaix on les llapideres remuntaven el temps cap a la contaminació fúnebre de la seua etimologia. I al seu costat la caixeta de llanda amb els petits fragments d'or d'unes pròtesis dentals que potser no n'eren tan anònimes com jo sempre vaig creure. I aquesta integració a la natura de l'estudi gran la vivia amb un cert apassionament que tampoc no comprenia, tal i com pensava i sentia del besllum de nostàlgia sobtada al recer del primer vals que vaig pedalar a l'estudi xicotet, concomitàncies que em produïen una tristesa ferma i dolça, però sempre amb el risc de prendre consciència d'una existència massa sòlida, massa evident, com només trobem a la nostra edat adulta, a la nostra dissort existencial. Però tranquils, només teniu que pujar a una bici i començar a donar voltes en sentit contrari a les manetes del rellotge a qualsevol habitació de la vostra memòria i deixar que el disc faça sonar, en sentit invers, el primer vals que va bressolar un gat.