Àtila

Però de veritat crèieu, valencians, que per on passa l'Àtila torna a créixer l'herba? Els depredadors són els depredadors. I punt. I no em referisc a Punt2. Gürtel, assajaments sexuals o EROS amb criteris polítics només justificables des de la més absoluta degradació moral. Des de la infàmia com a projecte de supervivència política. Sí, ja sé que no sou de molt llegir, valencians, valencians votants de majories absolutes -Lerma diu que hem perdut una de les nostres senyes d'identitat; de què identitat parla aquest?- valencians esperançats en que la loteria paternalista dels que manen siga com una mena de mannà infús: me ha tocado forrarme y lo llevaré lo mejor que pueda, queridos míos. Sí, ja sé que sou de poc llegir, no llegiu ni història ni prehistòria ni infrahistòria ni la mare que vos va parir, ni falta que ens fa, oi?. A saber qui era el paio aquest de l'Àtila. I que si vos  posen entre l'espasa i la paret sou capaços, no només de recolzar, sinó fins i tot d'acceptar com a òptima, prohibicions com les de Fahrenheit 451 -de què em parles, ara?... no res, tranquil, visca la felicitat de l'analfabeta cultura compartida- i mireu passar els fotogrames de la pel·li mentre consulteu la misèria dels vostres whatsapp al mòbil; ei, que la pel·li té massa diàlegs, i és d'allò més que lenta, en lo bé que m'ho passava jo amb el Chuck Norris. I que si, a més  a més, tenim nova temporada de l'Alqueria blanca, doncs ací pau i allà glòria. Però mira, sembla que no hi haurà d'alqueries, ni blanques ni negres. En lo que hagués gaudit de fer-ne una sèrie negra d'alqueria blanca amb bicicleta inclosa, és clar. Perquè ahir, a les notícies de migdia, mentre em feia el cafè al bar, NOU va parlar, com sempre, i sense solució de continuïtat, de l'actualitat valenciana pura i dura: com som d'infidels els valencians, i per extensió la resta d'espanyols; la disfunció erèctil masculina, és clar, amb Viagra inclosa, que és més clar encara; i la importància que té el bon funcionament de les vàlvules del cor. Com podeu veure sempre els mateixos temes: Gürtel -o les infidelitats; d'ereccions i assajaments -o l'imperi de la Viagra; i acomiadaments improcedents -o cors trencats. I és que he de dir-vos, valencians, ja que sou tan valencians, que l'Àtila no anava amb fina bicicleta de roda fina, respectant el medi ambient, és a dir, l'entorn o suma total d'allò que ens envolta i que afecta i condiciona especialment les circumstàncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt (Viquipèdia, dixit) no, ni roda fina ni de les altres ni de les unes. Que lo seu era un exèrcit d'huns, només uns, i no dels altres valencians: nosaltres, els que també som valencians, malgrat els altres. I que hem sigut titllats de catalanistes, Ooooooh! De traïdors, Ooooooh! De malparits, Ooooooh! De poc valencians, Ooooooh! De vendre'ns a l'or català, -si és que als pobres catalans els hi queda d'or- Ooooooh! De gilipolles, -pel Rus que ja sembla la infanta Cristina: ei, yo no sabía nada. Oye, se nos ha pasao. Que a ti no se te pasa nada?- Ooooooh! D'arruïnar C9 de tant veure -fa temps que no, clar, la qual cosa deuria haver estat un reviscolament de la NOU, no?- de tant veure TV3 les 28 hores del dia. Sí, 28, que els catalans són uns pocavergonyes, perdó, sinvergüences -Blasco, dixit- i uns cobdiciosos, Ooooooooh! I d'inútils: eso del valenciano no sirve para nada. Y como el cortijo es mío, lo cierro. Punt. I van dos. Granota news, peu de NOU, bona nit?