dimecres, 6 de març del 2013

La raó de la desraó


"Escribir bien no es algo que el auténtico escritor se propone. Le es tan inevitable como su cara o su conducta. Además, si la literatura es un arte, En busca del tiempo perdido importa más que todo lo que se ha escrito en Hispano-américa desde hace siglo y medio" 
(J.C. Onetti)

No diré que n'estic rellegint el Quixot,
tot i que és ben cert.
Diré, potser, que n'estic repensant-me a mi mateix,
cosa que és mentida.
No diré pas que m'agrada l'olor vespral de la tarongina,
i és la meua sang.
Diré, llavors, que tant me'n fa el somriure d'aquella dona,
que és la meua vida.
Ni se m'acut parlar de mi,
i no faig una altra cosa.
Parlaré, doncs, de déu,
però sóc ateu.
No m'agraden les falles,
i em fan plorar a la foscor de la memòria.
M'abelleixen molt més els Nadals,
d'això que no en tinc de fills.
Sóc esperit inquiet
al que li agradaria no fer res.
Menyspreo el tedi
perquè adoro l'avorriment.
I així passen els anys,
que semblen un instant.
La vida,
quina lletania de morts.
La mort,
quin desig de vida.
El desig,
sempre confós d'amor.
Faig apologia de la bicicleta,
jo, que sóc un desequilibrat.
L'equilibri de les paraules és
el trontoll de la poesia.
Tinc una memòria tan dolenta
que sóc proustià.
I sóc tan proustià
que mai no el rellig.
Perquè Marcel sempre és
un vell nou.
I m'agraden tant les noies en flor
que al Marcel li faria als llavis un bes.

5 comentaris:

  1. Quina mediocritat més brillant, quina contradicció més clara!

    ResponElimina
  2. Deus tindre raó, Helena, que tu entens, i molt. :)

    ResponElimina
  3. No sé si Brassens et donaria un petó, però em penso que et demanaria cantar aquesta lletra. Jo tampoc he rellegit Proust les tres vegades que no he fet.

    ResponElimina
  4. Gràcies, José Luis, jo també li faria un petó al Brassens de tant com m'agraden Marinette, la Brave Margot... i tantes d'altres. Em duus una volta d'avantatge de les vegades que no hem rellegit el Marcel.

    ResponElimina