La carta

Benvolguts Reis Mags / Reis d'Orient / Reis Mags d'Orient / de l'Orient -amb o sense Mags- /Reixos o com coll… es diga: Com que enguany m'he portat d'allò més bé i no li he trencat el cap a cap dels miserables que m'envolten consuetudinàriament a peu o en bicicleta -que de tot n'hi ha a les vinyes del Senyor-, i només he gosat fer-los una maledicció gitana, que diuen són molt efectives, doncs poc agosarat com sóc us demane el que segueix: 1.- La primera cosa, més que una petició és una reivindicació. Per favor, dones i homes que feu conclaves als poliesportius, el sainet, fins ara, era cosa de madrilenys i valencians, no digo más, tot i que si insistiu potser arribareu a la fumata esperpèntica. 2.- Parlant de sainets, vull un exemplar de Mi ducha de l'Adolf Junkers i Cointra. És la millor forma -afirma el crític de Papelia- de donar-li eixida a l'odi intemperat quan les aixetes decideixen comportant-se com a vasos comunicants. A més, diu, que amagat als seus budells de coure en espiral o serpentí està el secret de com evitar la davallada de l'escalfor. I sense Viagra. 3.- Parlant de viagres, en eixir de la dutxa, què millor que un bon perfum. Em demane el Leaders, inspirat en el Putin. El calendari millor deixem-ho córrer, amb Mi ducha ja vaig servit d'odi interracial. Abans, a aquests tipus que amb prou feines arribaven a l'alçada dels picaports de Palau els dedicaven un conyac: Napoléon, per dir-ne u. Osti, quin susto que m'he fet a mi mateix!... Haber elegido muerte... Almenys no li han dedicat un tònic capil·lar al Vladimir, potser li hagués fet el mateix efecte que una aspirina al Bonaparte. 4.- I ja que parlem d'espirituosos, i continuant la tradició dels Groom of the Stool, xic de les femtes o torcaculs reial, jo em demane el de llepaculs del Príncep Albert de Mònaco. Ben entès que el que li vull netejar és el cul del got que utilitze pel whisky de malta. Un bon tastador mai no n'ha d'apurar el got que serveix per a la prova. I tampoc no llançarem a perdre tanta espiritualitat, no? Doncs aquí entra Vicicle, que mai no ha tastat el whisky de malta escocès, però que en faria un bon paper com a llepaculs espiritual i gòtic del príncep. 5.- Bé, la realitat s'imposa. Si de culs reials en parlem, vull la sillita de la princesa, que mai no s'asseu, però un dia s'asseurà i… Uf, va dir ell... Uf, va dir ella… L'amor no sap de bufits ni de bufats, però les campanades a mitja nit de cap d'any sí. 6.- Parlant de bufats, aquest últim no és per a mi. Vull una capa espanyola amb transparències per al Ramontxu, que la Pedroche li està xafant la guitarra com el Pablo al Pedro, que ja semblen els Picapedra. 7.- Ara que ho pense: Pedro… Pedroche… Picapedra… Sobre esta piedra edificarás… Quin és l'animal que entropessa sempre a la mateixa pedra?... Ara no caic… Perquè si les prioritats passen per enchufar al maromo, i la cosa diuen com a molt que no n'és estètica, i ningú no se'n recorda de l'ètica, ni de despatxar la consellera, doncs… Benvolguts Reis, poseu un servei de bar a les Urgències dels Hospitals valencians, i com a mínim millorarà la nostra experiència estètica. Quanta, quanta espiritualitat. Granota news, bústia de Correus.