No m'havia adonat, ho reconec, però la decadència d'Occident té les seues causes més profundes en dos bes, ves per on, la be de bici i la be de bleda. O el que és el mateix, en la parella Tip y Coll de l'oclusiva bilabial sonora, be alta de bici i ve baixa de vegetal. Aquesta Europa podrida de vegetarians i ciclistes. Ho diu el ministre d'Afers Exteriors de Polònia -el país, no el programa d'humor de la TV3 (encara desconnectada a València)- el feixista Witold Waszczykowsky, el govern del qual té previst, a més a més, transformar els mitjans públics en Societats de Cultura Nacional -ací varen fer una llei de Señas de Identitad- i despatxar de pas uns 3.000 treballadors que seran readmesos desprès d'un temps de Verificació d'obediència -ací varen tancar Canal 9 i Ràdio 9, mai sabrem si va ser per un problema d'obediència debida o indebida, ves a saber. Però els d'ací no n'eren feixistes, que quede clar. Perquè els actuals senadors Fabra i Barberà, perdó, Barberá, demòcrates de tota la vida, mai hagueren gosat dir que un bon valencià mai no puja a la bici ni menja bledes, tot i que jo mai no els he vist pujats a una bici -bé, la Rita va fer el postureo de la Valenbisi i au- però sí que ens han tractat de bledes, sí. I al fil de la bici bleda, la pregunta s'imposa: Què deuria desdejunar un bon valencià, i com deuria anar al treball? La pregunta no n'és gens fàcil de respondre. Perquè si un bon polonès desdejuna salsitxes i arriba en cotxe a treballar, què deuria fer un bon valencià?... Lo del cotxe és molt valencià, cap problema. ¿I el desdejuni? Com a mínim empassar-se un parell de botifarres, diem sense pensar-ho molt. Però vet aquí, valencians, que la botifarra, tot i estar molt arrelada a la idiosincràsia del bon valencià, tant en la vessant entrepà de sobaquillo, com a les torrades matineres o noctàmbules -tant li fa a la torrada i al veïnat- dels Casals Fallers, encara no ha arribat a la categoria de botifarra d'or, com sí que ho ha fet el bunyol, que a la seua versió àuria és una condecoració molt estimada pels bons valencians. Doncs, mitja dotzena de bunyols… Però els bunyols són aptes dins un dieta vegetariana -farina, aigua, rent i oli d'oliva- i no en parlem dels de carabassa. I que jo sàpigua no tenim cap aliment comparable al bunyol d'or. ¿Vol dir açò, que els valencians, desdejunem el que desdejunem, mai no serem de bons valencians? ¿Estem condemnats a ser valencians a mitges? ¿És aquesta la gran disjuntiva valenciana?... Se m'acut que podríem fer un híbrid, una barreja, cosa molt valenciana, com el tocaet, seria el bunyol de botifarra, tot i que no deixaria de ser, o intentar ser, rodó amb forat al mig como una roda i per tant un succedani, ho reconec, amb la qual cosa potser deixaríem de ser valencians a mitges i seríem valencians a tres quarts, però el quart quart -ja sembla açò les campanades de cap d'any- no deixaria de ser vegetarià i ciclista. Caram quin dilema. Ara entenc la decadència valenciana, amics. Ara entenc la podridura valenciana, per què ofrenem i malbaratem de forma compulsiva, per què som el que no som. La culpable no n'és la bici bleda, no. Tot és culpa del bunyol… Que també comença per be... I pensar que el Nietzsche deia ser polonès per l'àuria aristocràtica que els hi veia. Per cert, el pobre Chopin mai no hagués estat un polonès de debò. Quan va visitar Mallorca, la sobrassada li va semblar una bestiesa, com que era mig francès. Sempre m'acaba agradant el menys representatiu d'un país. ¿I la xulla, existeix la xulla d'or?... No, Vicicle… Caram. ¿I el xoriço, existeix el xoriço d'or?… I tant que sí, Vicicle. Parem Taula, de quin vols, Gürtel, Brugal, Nóos, Imelsa, Ciegsa... tots són de lo milloret… Doncs ja ho tenim resolt, un bon valencià desdejuna un parell xoriços d'or i camí del treball contamina amb els seus gasos el cel més blau de lo món sencer. Granota news, Cracòvia.
dimecres, 20 de gener del 2016
La bici bleda
No m'havia adonat, ho reconec, però la decadència d'Occident té les seues causes més profundes en dos bes, ves per on, la be de bici i la be de bleda. O el que és el mateix, en la parella Tip y Coll de l'oclusiva bilabial sonora, be alta de bici i ve baixa de vegetal. Aquesta Europa podrida de vegetarians i ciclistes. Ho diu el ministre d'Afers Exteriors de Polònia -el país, no el programa d'humor de la TV3 (encara desconnectada a València)- el feixista Witold Waszczykowsky, el govern del qual té previst, a més a més, transformar els mitjans públics en Societats de Cultura Nacional -ací varen fer una llei de Señas de Identitad- i despatxar de pas uns 3.000 treballadors que seran readmesos desprès d'un temps de Verificació d'obediència -ací varen tancar Canal 9 i Ràdio 9, mai sabrem si va ser per un problema d'obediència debida o indebida, ves a saber. Però els d'ací no n'eren feixistes, que quede clar. Perquè els actuals senadors Fabra i Barberà, perdó, Barberá, demòcrates de tota la vida, mai hagueren gosat dir que un bon valencià mai no puja a la bici ni menja bledes, tot i que jo mai no els he vist pujats a una bici -bé, la Rita va fer el postureo de la Valenbisi i au- però sí que ens han tractat de bledes, sí. I al fil de la bici bleda, la pregunta s'imposa: Què deuria desdejunar un bon valencià, i com deuria anar al treball? La pregunta no n'és gens fàcil de respondre. Perquè si un bon polonès desdejuna salsitxes i arriba en cotxe a treballar, què deuria fer un bon valencià?... Lo del cotxe és molt valencià, cap problema. ¿I el desdejuni? Com a mínim empassar-se un parell de botifarres, diem sense pensar-ho molt. Però vet aquí, valencians, que la botifarra, tot i estar molt arrelada a la idiosincràsia del bon valencià, tant en la vessant entrepà de sobaquillo, com a les torrades matineres o noctàmbules -tant li fa a la torrada i al veïnat- dels Casals Fallers, encara no ha arribat a la categoria de botifarra d'or, com sí que ho ha fet el bunyol, que a la seua versió àuria és una condecoració molt estimada pels bons valencians. Doncs, mitja dotzena de bunyols… Però els bunyols són aptes dins un dieta vegetariana -farina, aigua, rent i oli d'oliva- i no en parlem dels de carabassa. I que jo sàpigua no tenim cap aliment comparable al bunyol d'or. ¿Vol dir açò, que els valencians, desdejunem el que desdejunem, mai no serem de bons valencians? ¿Estem condemnats a ser valencians a mitges? ¿És aquesta la gran disjuntiva valenciana?... Se m'acut que podríem fer un híbrid, una barreja, cosa molt valenciana, com el tocaet, seria el bunyol de botifarra, tot i que no deixaria de ser, o intentar ser, rodó amb forat al mig como una roda i per tant un succedani, ho reconec, amb la qual cosa potser deixaríem de ser valencians a mitges i seríem valencians a tres quarts, però el quart quart -ja sembla açò les campanades de cap d'any- no deixaria de ser vegetarià i ciclista. Caram quin dilema. Ara entenc la decadència valenciana, amics. Ara entenc la podridura valenciana, per què ofrenem i malbaratem de forma compulsiva, per què som el que no som. La culpable no n'és la bici bleda, no. Tot és culpa del bunyol… Que també comença per be... I pensar que el Nietzsche deia ser polonès per l'àuria aristocràtica que els hi veia. Per cert, el pobre Chopin mai no hagués estat un polonès de debò. Quan va visitar Mallorca, la sobrassada li va semblar una bestiesa, com que era mig francès. Sempre m'acaba agradant el menys representatiu d'un país. ¿I la xulla, existeix la xulla d'or?... No, Vicicle… Caram. ¿I el xoriço, existeix el xoriço d'or?… I tant que sí, Vicicle. Parem Taula, de quin vols, Gürtel, Brugal, Nóos, Imelsa, Ciegsa... tots són de lo milloret… Doncs ja ho tenim resolt, un bon valencià desdejuna un parell xoriços d'or i camí del treball contamina amb els seus gasos el cel més blau de lo món sencer. Granota news, Cracòvia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una bicibleda, però sota "el cel més blau de lo món sencer." I acompanyada d'aquest Chopin tan poc representatiu.
ResponEliminaSí, José Luis, què dolent polonès faria avui en dia el Chopin, tot i ser una glòria nacional, i tot i defensar la seua pàtria com aquests feixistes no ho faran mai de la vida.
Elimina