dimecres, 26 de juny del 2013

El bidontijo


Eeeeeh? Què és el que veig? I tant que parlava dels "terroristas, más que terroristas", referint-se als ciclistes. Qui m'ho anava a dir? ¿El meu quiosquer al damunt d'una bici, i pedalant? És ben cert que el seu estil no n'és el d'un pistard, però… Qui m'ho anava a dir? Estic que em punxen i no me'n trauen una gota de sang; lo que em faltava, amb el colesterol i els triglicèrids pels grans cims pirenaics. Per cert (¿ja comencem, Vicicle?... Només una, ho prometo...) que al Ferrer Pastor, Vocabulari Castellà-Iber / Iber-Castellà, edició del '77 -ahí és nà- el terme colesterol no apareix; per què? -us en preguntareu-, doncs molt fàcil, perquè a la dècada del '70 ningú no en tenia de colesterol. O ben bé, ¿perquè les farmacèutiques no se n'havien adonat del negoci? No, no siguem recargolats. La veritat siga dita -la del quiosquer, no la del colesterol- el seu equilibri és més que inestable. No m'estranya, perquè sap que el que està fent, i que tant ha criticat, està mal, però mal, mal:  molt dolent, dolentíssim, segons deia ell mateix no fa ni quatre dies. Terroristas, más que terroristas, total perquè li vaig insinuar que em semblava un desficaci l'anterior campanya de multes "a la caza del ciclista despistado", i que fa un mes que ha retornat a Clotlàndia. I tanmateix, ell amb la seua bicicleteta, les rodes de la qual semblen dues carabasses -i que mai no passaran d'ahí- pedala no només en direcció contraria, sinó pel damunt de les voreres!!!, i clar, com és íntim dels municipals de la contornada, doncs amb total impunitat. Heus ací el principal problema d'aquest país, el que jo anomeno el síndrome varadualista, és a dir, de la vara dual o doble vara. ¿I per què, us preguntareu -i si no, ja ho faig jo- s'ha apujat el teu quiosquer a una bici? Doncs perquè fa calor i el repartiment dels diaris, que a l'hivern fa a peu, ara pel que es veu li fatiga, i ha tirat mà d'aquesta bicicleteta. I li ha enganxat una bossa, de les grans, de les més fortes, de Mercadona al bell mig del manillar on porta els periòdics. ¿I per què, us tornareu a preguntar -i si no, ja ho faig jo una altra volta- no els duu al portaequipatges que és a la roda del darrere? Doncs perquè porta una botija enganxada amb una goma elàstica de les de baca de cotxe. Cal hidratar-se de tant en tant, com fan els professionals. Diríem que és el seu bidó, el bidontijo. Però amb tot, a mi el que més mal em fa no és ni la seua impunitat ni la bossa de Mercadona ni la botija ni el barret de tractant de bestiar amb que es cobreix les vint-i-quatre hores del dia -he dit vint-i-quatre, estic més que convençut. No, el que em toca la fibra, per no dir una altra cosa, és la pobre carabassa del darrere, la roda, volia dir, tota ella molla, sense aire, desinflada, maltractada, tot i la seua indignació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada