Tenia set anys i... com ara

Tenia set anys i...

Tenia set anys i algú em va dir que ja n'era conscient de les coses, com ara. El pare buscava a la ràdio aquelles emissores prohibides, com si fos un viatge al futur de les televisives, és a dir, com ara. Tenia set anys i el Nadal ja començava a deixar-me un regust de derrota, també com ara. I vaig saber ben prompte que d'allò que et deien al que en feien hi havia un tret de bala enverinada, com ara. Hi havia qui pagava per l'amor que menyspreava i fins i tot condemnava, i qui en donava un fum de besos que desprès renegava. Com ara. Tenia set anys i vaig adonar-me que totes les cases tenen d'hores inhòspites, de llocs on el temps s'acobla i de petits besllums de tendresa. I que sempre trobaria algú que fes negoci amb les quimeres dels pobres i l'olor de la tristesa. Tenia set anys i la impostura triomfava amb tanta facilitat com ho fa ara. Siglo veinte, cambalache... Sí, com ara, que la por passa pàgina trencada a les alegries no viscudes i hem perdut per sempre la innocència d'un parell de pedalades. Tenia set anys i tot allò que m'estimava m'ajudava a deixar el món de banda, a descansar, com ara. I el temps només era la paraula i els records o el record de les paraules. Tot un seguit d'imprudències i sentiments. Que darrere la Bella és la Bèstia, com ara. Quina redundància. Com ara. I, com ara, la mort va descobrir-me que els fils de la verge no són sinó les baves del diable. Tenia set anys i al sostre  del menjador hi havien aranyes de fines potes dansarines i constant amenaça, l'aigua de sol que el fullam inquiet projectava i la veu dels morts traspaperada. Com ara. Tenia set anys i, malgrat tot, era feliç sense adonar-me, com ara. Al cor, un colp de tos li evitava la mortal aturada. Set anys en tenia, i aquell que em va dir que jo ja n'era conscient de les coses s'equivocava, com ara.