A Rosa, en el seu aniversari
La rosa té fama de capritxosa, i no diré jo que no. Però la rosa deixa anar els pètals amb la delicadesa d'una gota que dubta si quedar-se, si seguir suspesa d'eternitat i pedra, o esmicolar-s'hi sobre la roca. Rosa i roca, heus ací el dilema. Perquè el vent que la bressola no sap de la rosa. Ni la roca que l'amaga, de la tendresa roja. Ni el que pedala, quin pètal escollirà al matí el vent de la pròpia rosa. I potser és l'incert destí de la rosa la feblesa que contamina la roda, el moviment suspès, el pètal que dubta entre l'eternitat i la roca. Així, només d'enganyós equilibri és fet el destí de la rosa i la roda. D'un circumstancial avanç cap a la roca. No diré jo que sí. No pensaré jo que no. Roja has de ser, això sí. Sigues rosa o roca, sigues bes o quimera, sigues camí o drecera. Roja és la boca. Rosa, l'exquisida hora. I tanta és la por de la incertesa que sents l'abisme com un refugi de tendresa. Diumenge ventós vaig viure la tardor de la rosa. Diumenge furiós vaig sentir el deler de la roca. Donar-li voltes a la roda és la circumstancial ombra de la cova. Té fama de capritxosa, la roda. Però deixa anar les voltes amb la tendresa de l'ombra que dubta si quedar-se, si seguir sorpresa la flama nova, o esmicolar-s'hi sobre la memòria. Cova i ombra, heus ací el dilema. Perquè el vent que passa no sap de la cova. Ni l'ombra sola, el destí de la rosa.
Rosa en rus s'escriu "Poca", informació estúpida que no fa cap servei, però que segurament (per contrast) accentua el discurs amorós d'aquest apunt.
ResponEliminaSempre és poca la rosa, és cert. Però no és notícia estúpida, Allau, que a l'hivern siberià deu ser sempre poca la Poca, d'això el seu nom. Gràcies per passar.
ResponEliminaDoncs per molts anys tingui l'oportunitat d'aital homenatge a la Rosa que escaigui. :)
ResponEliminasense paraules preciós - preciós!!!besets
ResponEliminaMoltes gràcies, Clidice, de la seua part i un petó.
ResponEliminaGràcies, Concha. Un bes. El Hahn ajuda, i molt.