dimecres, 24 d’octubre de 2012

De grandàries


Ahir, el meu company habitual de ruta no va parar de repetir tota l'estona el mateix. I, a més, amb una contentor que no l'és gens habitual: ya puedo decir que he ganado los mismos Tours que Armstrong, y sin doparme. I tenia raó. I mira que en té per estar cavil·lós, perquè com a pare d'un nen discapacitat, als professors del qual la Generalitat Valenciana no els paga des de fa mesos, doncs s'ha posat en vaga de pare o com a pare, si és que això és possible, i el portaveu del PP al Congrés, un tal Alfonso Alonso (redundant, oi?) ha dit que això, la vaga, no el fer de pares, només ho feien els de Batasuna i no els pares, i clar, ell anava ahir amb txapela i passamuntanyes pedalant -el meu amic, no el redundant- en lloc de casc ciclista i braga de coll. Terrorista, que eres un terrorista, li hagués dit el meu quiosquer particular, que n'és més fatxa que la senyora Rosa -sí, home, sí, la del Cantó- que diu que els que han votat a Bildu no fan que els interfectes o infrascrits -m'encanten aquestes parauletes- siguen demòcrates, perquè també varen votar molts als nazis; però que té el quiosc al girar el cantó -no el de la Rosa- el fatxa quiosquer, no la Rosa fatxa ni el Hitler, que jo sàpiga. Déu, quin embolic. Trenta anys vivint del cuento de l'escó, què gran demòcrata, la Rosa, no el quiosquer, que ell sí que els ven, de contes vull dir, i no d'escons, com fa la Rosa. A mi, el nou uniforme ciclista del meu amic em preocupa. Enguany he començat a barallar-me amb el Bakarka 2, és a dir, el segon curs d'èuscar, i digueu-me malpensat, però crec que ens tenen ben vigilats; fitxats i tot, em sembla. Ya puedo decir que he ganado los mismos Tours que Armstrong, y sin doparme. Que sí, que tens raó, home, baietz. Perdoneu, és el Bakarka. Vàrem anar a parar a Petrés. Raó principal: que amb txapela i passamuntanyes no li venia de gust al meu amic -bé, mai no li ve bé, tot siga dit- fer l'Oronet. Em fa mandra, vergonya, va dir. Sinvergüensa, li hagués dit el Blasco imputat. Mentre menjàvem un parell d'entrepans de pernil amb tomata -a la catalana, vàrem demanar; damunt fent amics- (almenys va deixar-se la txapela i el passamuntanyes a la bici) al bar de la plaça, a l'omnipresent tele que ningú no veu i menys escolta, el 9/24h feia un repàs ràpid i assenyat, com sempre, de la realitat nostrada. Sembla ser que al País Basc ha guanyat les darreres eleccions un tal Urkullu, que no han dubtat en presentar, a la llegenda de baix les imatges, segons vaig poder llegir, com a candidat del PP (sic) Bé, un Lapsus calami ho té qualsevol, i si no que m'ho diguen a mi. Però el notición estava per vindre. Una xica -periodista, of course- a peu de camp, d'un camp de taronges de Godella -unitat mòbil i tot, poca broma- ens en la donava: la pluja del cap de setmana augmenta la grandària de les taronges (sic, sic, sic, però que sic) Què qu'és? No és que haja estat plovent tot l'estiu i el que portem de tardor, no, és que en només un dissabte -fortet, s'entén- aquesta pluja (àcida?) va rebentar el calibre del fruit que defineix una de les essències valencianes: l'espremunció, és a dir, arruïnar, dessucar fins a la consumpció casa nostra per quatre noves glòries de saldo. Al que anàvem. Així, amb els ulls oberts gràcies al 9/24h, ens adonàrem de la descomunal grandària de les taronges post-pluja de dissabte, que véiem pels camps del Camp (redundant, oi?) de Morvedre de camí cap a casa. Com a carabasses!!, paraula de Vicicle, brutal, no exagere. S'ha acabat això de: ei, nano, posa'm quatre o cinc tarongetes. Ah!, no. Posa'm un quart de taronja. I segons el tall, ei!, no fotem, que potser algunes semblen una peça de pernil dolç. Escolta, fes-les finetes, les llenques, que són d'entrepà. ¿De taronja? Home, tu diràs, tal i com està la cosa, doncs tornem a la infància. Ja ho deia el poeta: pan y cebolla, hielo negro y escarcha. Mira, el sopar de Nadal ja el tenim decidit: consomé de taronja, uns rogets de taronja torrats i una taronja tito de Godella al forn. I les nadales les acompanyarem girant els pedals de la bici a l'inrevés com a matraca i donant-li colps al selló que farà de pandereta. I amb una contentor que ni te cuento el de la Rosa. Ande, ande, ande, la rosamorena; ande, ande, ande, la grandària buena. Tot de bona mida, de grandària, molt valencià, molt de la terreta. Ya puedo decir que he ganado los mismos Tours que Armstrong, y sin naranjas. Sí, home, sí. Què pesat! Però fes-me el favor: si plou, lleva't la txapela, per l'amor de déu.

Txapelek post-zirimiri

3 comentaris:

  1. llegit al Twitter: "Aparteu los vostres fills de males amistats, de discoteques i d'aplecs ciclistes" ;) que vist el que hem vist ...

    Salut i taronges!

    ResponSuprimeix
  2. No em queda clar si li dius que es llevi la txapela si plou per veure si això de les taronges es un fenomen universal (i canvia de disc d'una vegada), o per que no s'enrampi.

    ResponSuprimeix
  3. Clidice, a què li diem aplec ciclista? Ah!, vet aquí la cosa. :)

    José Luis, com a fenomen universal post-pluja, tenim el perill d'endinsar-nos a les ombres txapelianes. Aupa Atlèeeeetic!, amb permís del Barça, és clar.

    ResponSuprimeix