Els tres dies del Còndor

Francisco, qué me dices...

No. No és possible. Li he pegat més d'un parell de voltes damunt la bici a la cosa i he arribat a la següent conclusió: no n'és possible que concejals de Cultura -de Cultura, cavallers!- d'ajuntaments com els de València -Mayrén Beneyto- o de Rafelbunyol -Nuria Losada- donen mostres de tanta incultura. No. Una, per no saber fer la O d'ortografia amb un canuto, i l'altra, per fer-se un canuto, dic jo, abans d'escriure la primera O de Facebook. Per no parlar del monòlit d'Alzira, que passarà a la història per haver estat inaugurat abans que el parc al que li dóna el nom, i que recorda la Pantanà, i amb més faltes ortogràfiques que imputats, detinguts, empresonats, sospitosos habituals i lladres amb caràcter retroactiu i postactiu té aquesta banda de gàngsters que vol passar per Partit Polític (Per cert, algú sap on para el Rus?) Sí, no és possible. I, a més a més, no m'empasse les excuses. La Nuria, que li va donar el calentón -el que no sap perdre, Nuria, tampoc no sap guanyar, que ho sàpigues. Que deuria haver estat més cauta, va dir. I la Mayrén, que si ho va escriure a altas horas de la noche. El que no especifica és si també anava amb o sense calentón. I els de la pedra d'Alzira, que la culpa és del picapedrer. Sempre paga poca-roba, bé, poca-pedra. No, home, no, ni pensar-ho. Mireu, l'agur de la Mayrén, el calentón de la Nuria i la pedregà d'Alzira no són sinó missatges xifrats. Sí, sí, xifrats. Ho he dit bé. Per tant, aquets balls maleïts de Folia de les comes, els punts i els accents, lletres, d'esglésies, monges, putes i plaça de bous, banderes i col·legis catalans… són conseqüència dels codis de xifratge. És el mateix sistema d'informació subliminal que va descobrir el pobre -és un forma de parlar- Robert Redford a Els tres dies del Còndor. Un pobre funcionari -és una forma de realitat- es dedica a llegir tot el que arriba a les seues mans amb l'objectiu de trobar-hi missatges secrets. Un exemple: la Nuria quan parla de la quema de iglesias -per cert, l'església de Rafelbunyol encara conserva el panel ceràmic a la seua façana que fa homenatge a Los Caídos por Dios y por la Patria, ací dalt la teniu, ei, i sense una miserable falta d'ortografia, Francisco, toma nota, che!- la Nuria, dèiem, quan parla de la quema de iglesias ¿no n'estarà donant l'avís de crema indiscriminada, aprofitant #elcaloret que s'anuncia per l'estiu, de boscos i muntanyes per desestabilitzar el nou govern? ¿No? ¿Com un remake faller a la canícula? A mi em sembla massa bèstia, la veritat, però no sé; bé, és el que té l'hermenèutica. I quan parla de violar monjas, a qui pot estar referint-se? ¿I amb el puticlub en la plaza de toros, que competeix amb els soviets de la colèrica Aguirre al rànquing dels xifrats més complexos? Perquè, ¿com pots gestionar un puticlub dins una plaça de bous en la de portes d'entrada i eixida que en té? Home, lo dels tentaderos té algun sentit, ho reconec, i una mala tarde la té qualsevol, igual que salir por la puerta grande no estarà a l'alçada de tots els clients, i lo de entrar a matar no fa falta que ho explique, però al que li tallen les dues orelles i el rabo, potser que no li queden ganes de tornar a la putiplaça. ¿Putiplaça, he dit? ¿Putiplaça? Diputiplaça!!, és clar, és clar, com no me n'havia adonat abans? És un missatge per al Rus. I açò lliga amb las banderas españolas a tomar viento fresco i els professors i els col·legis catalanistas. Per tant, Alfonso, fins que les banderes espanyoles no onegen de nou cara al sol i sense camises catalanistes, deus continuar amagat (algú sap on para el Rus?) I si no, mira el que li ha passat al pobre -és una irrealitat parlamentària- Serafín. I, en la mateixa línia, ara entenc que la violación de monjas deu de referir-se a Rita, la burladora de Valencia, que deu anar ben atrafegada amb la trituradora i molt dolguda per ignorar-la al sopar a la fresca més esperançat de la darrera dècada. En el que ella ha lluitat pel Cabanyal. Que li ha preocupat, i molt. Perquè podrem dir moltes coses de la batllessa en funcions, però que n'estava interessada en el Cabanyal, i ben interessada, no ho pot negar ningú. Sí, la Nuria li va dedicar una mena de Schwanengesang, cant del cigne, a la burladora, per les grans immolacions del diumenge: a cagar el himno valenciá y español, i també el quieren acabar con los toros -quina obsessió taurina, un poc monotemàtica sí que ho és, ho reconec, per a ser concejal de Cultura, i durant set anys. ¿Cultura? ¿Han dit Cultura? Quan escolte la paraula Cultura, trac el meu Facebook. Sí, ja sabia jo que els concejals de Cultura -Cultura, cavallers, Cultura!- era impossible que demostraren tanta incultura. Per tant, Vixca valencia! Viva españa! Viva Cristo Rey!, duu a la seua incorrecció ortogràfica uns missatges esfereïdors i apocalíptics de gran correcció política. Ja ho va anunciar el mestre Trillo amb el Viva honduras!, també en minúscula (Per cert, algú sap on para el Rus?) Manda huevos... clar, és clar, va ser un Back to the future de l'Alfonso per boca del Federico i via Facebook. Ja sé on para el Rus. Potser un altre dia li fem l'hermenèutica a l'agur de la Beneyto i a l'stone d'Alzira, perquè encara estic enredat en el Manuela Carmena, cómplice de asesinos. ¿No serà que li vol confessar alguna cosa al josemari? No sé, no sé. Granota news, Tegucigalpa.