Salut!

Casc antiesternuts, Achus Stoper 3000

No feu cas del que diu la Merkel a peu de foto

AAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss! Redéu, quin tabardillo. Clar, fa calor, arribes amerat a tots els llocs, i més si vas amb Valenbisi. I fa humitat, molta humitat. I la gent és feble, heus ací, no practiquen bicicleta, es refreden amb molta facilitat, i t'encomanen el constipat tal i com el deute sobirà li toca pagar-lo als que mai no han provat una gota de conyac. Aquesta és la crua reaAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!litat. Dissabte, ja em vaig trobar poc catòlic, però catòlic no de missa, sinó de gola i nas. Deu ser de tot el que olorem i ens empassem. Però diumenge no vaig perdonar la bici, faltaria més. Ergo… AAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!. I diumenge a la nit no vaig pegar l'ull dret, ni l'esquerre tampoc, amb la peneta al pit i el nas que començava el seu soliloqui particular. Dilluns, què puc dir-vos que no sapigueu? Doncs aiAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!xò. Bé, a la nit, al sopar, tractament de xoc. Ceba. Ceba amb sal i oli. El vinagre, opcional. I tomata, també. Imprescindible. La pena, que només tenia una, i ben xicoteta. I per què tomata? Perquè no parlem de qualsevol tipus de ceba, no. Deu ser ceba ben valenta, que deia mon pare. És a dir, que només de mirar-la ja et poses a plorar. I verda, ben verda. La fas a trossos grans per acurtar el sofriment, i la tomata, si tens poca, a trossets xicotets per mirar d'allargar-la. I pa, un bon tros de pa que sucaràs a l'oli, i que junt amb la tomata, pal·liarà la irresistible levitat d'una ceba com déu maAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!na. I ànims, que la cosa és senzilla, però gens còmoda de fer. Comences a engolir la ceba, que com està ben dura costa de mastegar, valor afegit al sofriment. Quasi a l'instant plores. Ets una cosa feta plor. Ploren els ulls, és clar. Plora al nas, of course. Plora la gola, ploren els bronquis. I fins i tot podria assegurar-vos que els oïts també deixen anar més d'una llagrimeta. Pa, tomata. La cremor sembla alleujar-se. Però no, revifaAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss! Vinga, els mocadors. Que al capdavall ja no saps què és el que t'estàs menjant, i què cosa mocant. Deliri aquós. Exorcisme del moc, que surt del cos com ànima que porta el diable. Glopet d'aigua. Però sense abusar, que l'aigua li lleva força divina, espiritual, a la ceba purificadora. Catarsis ceballuda. Ni al·lopàtica ni homeopàtica, ceballuda. Aplana i engoleix. Engoleix i moca't. És a dir: ceba cap endins i no penses, no penses o sucumbiràs. Prova superada. Quin descans! Potser el constipat no ha millorat espectacularment, és massa prompte, però només l'alliberament que significa deixar de mastegar aquesta tortura inquisitorial i ceballar, ja paga la pena, i la sensació de navegar per una mar d'endorfines està assegurada. I ara, el toc final: un xupito de ginebra. A ser possible amb gel. Actua com a antibiòtic de contacte. Allà per on passa netejaAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss! Proveu a fer-ne unes gàrgares ginebrines. I si algun inconscient m'he està llegint, pot expulsar la ginebra pel nas. A mi que no em demane responsabilitats. Bé, benvolguts amics, ja veurem, que diuen els cecs. Ai, si tots pedalàrem encara que fos un poquet, eradicaríem tants cossos patògens, la cospedAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!al, el raAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!joy, la maAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!to, la báAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!ñez, el gaAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!llardón, etcèterAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!wert, etcèterAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!ontoro, etcèterAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!a. Fins ací, el que vaig escriure ahir a la nit. Com podeu observar, el tractament cebaginebrí -xoc de ceba i ginebra- ha donat els seus resultats. Estic molt millorAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss!at. Bon diaAAAAAaaaaaaaaatxxxxíiiiiiiiiiiiisssssss! A tots i totes.