D'abusos, besos, colors i ortografies

Que els teus somnis, petit saltamartí, no et lleven la son -em va dir un monjo cec d'ulls blancs que pedalava, tot i els llargs faldons del seu hàbit mongívol, cap al cim de l'Oronet, amb una seguretat i elegància a prova de malsons. I va posar al meu costat, damunt el meu manillar, la seua mà esquerra oberta amb un euro a la palma. No podràs agafar-me-la, petit saltamartí. I mentre li preguntava, com a distracció, què cosa volia dir amb aquell "agafar-me-la", li vaig pegar un colpet a la seua mà per la part dels nusos, i l'euro va volar per l'aire cap a la meua boca amb la facilitat amb que es desfà un nu de puta. Ja passaré comptes en Caront -vaig pensar. Petit saltamartí fill de la gran p… -va cridar el cec donant manotades homònimes; però jo, amb un bon esprint, ja em deixava caure per l'altra banda de l'Oronet, camí de Torres-Torres, traçant les corbes amb les paraules del monjo de rerefons. La veritat siga dita, mai no n'he estat massa insistent o fidel amb els meus somnis -em deia a mi mateix; a qui, si no? I mai no n'he perdut la son. Ergo… plovia sobre mullat. Però ara tenia un euro a la boca i baixava més content que un nínxol, perdó, que un gínjol, en què estaria pensant?. I de sobte, aquell home amb una piragua amb la punta a terra, tota dreta, i al seu costat, agafada amb la seua mà esquerra, em fa l'alto amb la dreta, tot just en la pitjor revolta de la baixada: 180º, estreta i a mà dreta, les que tinc entravessades. Duia el mateix hàbit faldiller que el monjo cec. Kaixo, txitxarra txiki! -em va dir, i vaig deduir que era Karonte, amb K de Kasc. La conversa va ser prou surrealista perquè ell no feia sinó preguntar-me, en basc, klar, que què karam portava jo a la boka, i parlar basc amb un euro sota la llengua és un impossible metafísik. Ez, ezer ez; ez, ezer ez -intentava dir-li jo. I posava els seus llavis com si volgués donar-me un beset, mentre jo provava de dir-li que ez, ezer ez. Proveu, proveu. Fiqueu-vos un euro sota la llengua i proveu a dir: ez, ezer ez. Què, on ha acabat l'euro? Doncs això mateix em va passar a mi, però amb la mala fortuna de pegar-li, amb l'escopinada crematística, un bon colp a l'ull esquerre d'en Karonte. I s'ho va prendre com un menyspreu. Que se li va posar l'ull d'un roig cardenal que feia més por que en Rouco -o Rouko- Varela -o Barela- però d'una autenticitat que aclaparava. Sí, perquè n'hi han de colors que semblen la veritat corporificada, i d'altres, falsos, més falsos que la moneda que de mano en mano va. Per exemple, el de l'hàbit d'aquestos dos tipus de l'Oronet, el cec i el kanoista. Un coloret safrà destenyit com el que queda al drap de cuina quan fas la paella, que què sé jo. Aquell coloret i els morrets em van donar astrugança, malastrugança -o txarrastrugantza. I vaig tocar el dos, el tres i el que fera falta. Ja passarem comptes, txitxarra txiki, ja en passarem! -cridava, molt cabrejat, en Karonte. Per què, em preguntava, si ja li he donat l'euro? Sí, amb una escopinada, és wert -perdó, cert, en què estaria pensant ara- però no va ser de mala fe -o fede txarrean. De cua d'ull, i en corba a esquerra, vaig veure com arribava el monjo cec a la seua alçada i com començaven a xarrar -o txarrar,  vés a saber. Akeia komplizitat em ba semblar inkietant. Ki era el monjo zek? Ke li debia jo enkara al Karonte ke va kedar-se de morros? De kin kompte em parlaba? Per ke potroak estaba jo pensant ara amb ortografia baska? I kina falta li feia akeia o kualsebol ortografia als pensaments? Kom hages dit ma mare: hacía falta eso?. El kas es ke la kara del Karonte em semblaba familiar… Potroak!, si era la Angela, la Angela Merkel, i se habia aprofitat de la ortografia! Ara entenia lo del bes, bolia conbertir-me en granota… si jo ja u sok!