Qualsevol

Qualsevol. Ho ha dit na Victòria Roselló avui, 29 d'octubre de 2025 a l'Oratge de les notícies de migdia. Qualsevol amb un mínim interès podia seguir i saber el que estava passant i passaria aquell imperdonable dia de 29 d'octubre de 2024. A la ràdio. A la televisió valenciana: à punt. A les pàgines d'Aemet, la informació va ser continua des de primeres hores del matí. De fet, la distància entre tot allò que deia la predicció meteorològica i la meua realitat -a València ciutat no va caure una puta gota de pluja en tot el dia- va ser tan enganyosa, que tots dubtaven de l'ominós encert que ens venia al damunt. Un parany ecumènic. Una història que hauria de figurar al llibre de les pitjors històries, aquell on una arca va evitar el que a terra nostra ningú va avisar. I mireu que qualsevol podia saber el que arribava. Qualsevol que tingués aquell neguit que una alarma roja crea als pits dels que no són uns malparits, dels que, si no més, per curiositat, sabien minut a minut què és el que passava o anava a passar. Qualsevol. Sí, cony, qualsevol amb un mínim d'humanitat es preocuparia si els vulcanòlegs anuncien l'erupció d'aquella muntanya que tots coneixen amb el nom de Vesuvi. Perquè Noé també va fer cas i va avisar a les parelles. Perquè qualsevol que no fos un criminal, una rata, un malparit, un assassí, una autèntica deixalla humana, hagués estat pendent i hagués avisat. Qualsevol. Els afectats, les víctimes, els familiars, imagine que no aspiren sinó a passar el que els resta del dia d'avui sense noves tristeses. I demà, aspiraran a no conèixer altra pena perduda pels barrancs que trepitgen. I semblant aspiració tindran a l'endemà. I a l'endemà de l'endemà fins arribar aquell moment en què la vida ja demana molt més de que ofereix un qualsevol. Sí, qualsevol.