Recordaràs per sempre
el carrer banyat
sense pluja.
El capvespre de sol lluent.
La nit fosca de la matinada.
Recordaràs per sempre
les canonades trencades
i l'aigua que sagnaven.
El fum que envellia el dia
abans d'hora.
Recordaràs per sempre
el piano fet llenya
i la bici com un filferro.
L'ànima absent
per tolerar el dolor.
Recordaràs per sempre
el primer pas suspès
sobre la línia del fi,
de l'abisme al darrere
d'un cap que mira enrere.
Belles paraules per a una terrible imatge de batalla. Cuida eixes lumbars, Vicicle. Pedalar i tocar el piano, cantar, contra tanta ignomínia, tanta brutalitat, tanta estupidesa. Protegir-se també contra 'el foc amic'. Salut!
ResponEliminaGràcies, Manel. M'han de fer una placa. La metgessa va demanar-la a final de febrer, i tinc cita per a maig. Millor no pensar.
Elimina