dimecres, 16 de març del 2016

Acorralad@


Rimba, una veterana en eludir els grans processos judicials (Taula, Imelsa, Nóos…) i membre de les forces especials depredadores rapinyaires, condecorada amb la Medalla d'or del Senat, té problemes per adaptar-se a la vida civil i vagabundeja pels Estats Desunits. Rimba descobreix que un dels membres del seu antic grup de blanqueig, al que va visitar al mòdul penitenciari de gran seguritat de Picassent, ha mort del misteriós síndrome Jackson, una modalitat letal de vitiligo, també conegut com l'Agent Taronja, que afecta als que barregen els diners i el negre, la qual cosa li deixa molt dolguda. Al continuar el viatge, arriba a un petit poble de Washington, El Cabanyal. Només arribar té problemes amb el cap de l'UCO (Unitat Central Operativa) de la guàrdia civil local, qui, portat pels prejudicis contra gent vagant com ella, li convida a fotre el camp. Rimba li diu que no, que no només no fot el camp, sinó que tampoc no dimiteix del cos dels clerici vagantes, o el que és el mateix, senatores vagantes. El tinent del cuartelillo -Sheriff, pels amics- la deté per vagabundejar i resistència a la dimissió. Registrant-la, descobreix, sorprès, que duu amagada una bossa de mà, marca Vuitton, de combat, i li pregunta per què la necessita, a la qual cosa Rimba li contesta que per rentar. Sheriff no li creu i se la duu al cuartelillo. Els interrogatoris creuats del poli dolent i el redolent li fan recordar l'angoixa dels malsons ginebrins. Li volen regirar el Vuitton, i Rimba esclata recordant un moment dels Rimbaleaks en que va rebre la vergonyosa ferida d'una factura de 472.01 € d'un sol dinar, feta pública pels torturadors habituals; colpeja amb el Vuitton els interrogadors, furta una Valenbisi i es dirigeix a Brokeback Mountain per amagar-se. Una grupetta ix al seu encontre, però Rimba es desfà d'ells a vuittonasos al ser especialista en aforaments de guerrilla. Sheriff, humiliat per la derrota, decideix remetre la fotocòpia del Vuitton, la factura del dinar i el xec de 1000 € de la rentadora al Suprem. Un antic cap de la Rimba, Marià, adverteix les autoritats del perill d'intentar capturar la Rimba, ja que coneix la seua experiència en eludir els processos judicials i que pot acabar amb tota la judicatura amb la seua facilitat pels idiomes, i els aconsella calmar els ànims, però Sheriff l'ignora, perquè en realitat persegueix la dimissió de Rimba portat pels seus prejudicis i en revenja per la derrota i la mort accidental per caloret d'un ciclista que passava per allí. El Suprem descobreix l'amagatall de la Rimba, l'entrada d'un resort -on si no?- i miren de desaforar-la. Com que comencen el procés, Rimba els espanta amb petards de despertà nocturna i en traïdoria, i els amenaça amb prolongar l'Avinguda de Blasco Ibáñez des del Capitoli fins a Mallorca. No me quiero esconder, pido respeto. Soy una profesional, els hi diu en cadascuna de les 6911 llengües que domina a la perfecció, i que són la pràctica totalitat de les llengües vives del món, menys una, el valencià, que ja és mala sort, al ser aquesta la llengua d'El Cabanyal. Decidida a venjar la interrupció del seu dinar a falta dels postres, cafè i copes, furta la fotocopiadora del Suprem, destrueix la caixa B dels seus amiguitos del alma, crema la falla del carrer Escoltes Telefòniques i saqueja una botiga de Loewe, màxim competidor de Vuitton, amb l'objectiu de distreure els seus coleguitas. Rimba localitza Sheriff, i comença el seu enfrontament: Estoy pagando por Nóos, que es cosa tuya, li diu Sheriff amb clar accent de chulo madrileny, i li postil·la: Doy esta rueda de prensa porque me da la gana. A la qual cosa Rimba li replica: que agradezco de verdad a su señoría ese ofrecimiento, però també li postil·la: ningún negro proviene de mí, axioma de tal magnitud que fa trontollar en Sheriff. I quan, portada pels seus calorets més íntims, està a punt d'escanyar-lo, Marià dóna el seu darrer cop de teatre eixint per la dreta i aconsellant-li que ho deixe córrer. Entre llàgrimes i plors farcits de Qué hostia! Qué hostia! Rimba allibera la seua ira i rancúnies personals per la mala acollida de la societat i els companys de rentadora al deixar l'alcaldia pel seu estat inconfessable. Marià, en un darrer sacrifici per la unitat dels rentadors, els comissionistes del 3% i els sobres barcenensis, decideix abraçar-la. Uf, va dir ell. Rimba es rendeix, però no li entrega el Vuitton, mentre Sheriff és portat a Urgències del Clínic davant el menyspreu i descollono general dels senatores vagantes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada