Primer va
ser l'home.
I va crear la nit que l'espantava.
Però no content amb la por
va
somniar el dia per a esperar-la.
I així va fer-se el temps.
I va somniar el
despús-ahir i el despús-demà.
Però no content amb l'hora fugissera
va imaginar
els fets per a atrapar-la.
Per tant, vet aquí l'art.
I va imaginar com és
el que no és.
Però no content d'aquella desraó
va explicar metàfora per a raonar-la.
I va nàixer l'hermenèutica.
Que va explicar com no és el que
és.
I no content amb tanta raó
va imaginar la nit que l'ofuscava.
Tanta
ciència va ser Déu.
I va somniar la seua descendència.
I molt content
d'aquella deessa
la va fer rimar amb poeta.
Què és?
Potser Moneta, que segons alguns amb l'ajuda de Zeus, va engendrar les nou muses de la poesia? O simplement Poesia, tout court? Poesia i salut, Vicicle.
ResponEliminaMoneta bicicleta... m'agrada! Salut, Manel.
ResponEliminaPotser una noieta. Pero em deixes un altre vegada bocabadat... es molt bona, ho saps ja, oi?
ResponEliminaMoltes gràcies, José Luis. A veure, quina cosa pot ser la filla dels déus i rimar amb poeta?
ResponEliminahttp://youtu.be/KJ1eUeqAztw
l'enllaç és clar perquè sinó no ho endevino...molt bó...beset!!!
ResponEliminaI jo que la donava per fàcil. Un bes.
ResponElimina