dimarts, 29 de maig del 2012

Suny

Caricatura de José Carlos Asenjo

Vet aquí, amics -el primer sorprès sóc jo, ho reconec- on menys t'ho pots esperar, al lloc més inversemblant, més modest, més de casa vella -tot i que diuen el contrari- envoltat només que dels afers d'un sopar de germanor i els d'una pilota de futbol, sense bici, és clar, em trobe, d'una banda, amb una mena d'àngel custodi de la sensibilitat més pura -jesuítica?- i de l'altra, a déu nostre senyor al darrere d'un suny que fa, de l'esguard que articula, una mirada per damunt del muscle i del mascle, tot i que en castellà igual té més gràcia: por encima del hombro y del hombre. I és que la realitat té aquestes coses celestials. Àngels de purgatori que no fan sinó insistir en que el problema només és teu i amb la pell més fina que el meu èczema atípic -usted tiene piel de rey, em va dir el meu otorinolaringòleg particular, perquè el de la SS, el públic, es veu que li havia menjat la llengua el gat- i déus tan pagats de sí mateixos que mai no podran reconèixer la grandeur dels autèntics. Pose per cas Induráin, únic déu vertader, al que -com deia Debussy de Bach- hauríem de resar els ciclistes una oració totes les nits de la nostra vida per a que ens allunyés de la mediocritat de les pedalades perdudes, i al que mai no he vist frunzir el suny. Potser és que no sap. I el que jo sé, és que si no sap és perquè mai no ho ha necessitat saber. Sí, ja sé que la cosa sembla un poquet embolicada, però se'n feu el càrrec, oi que sí?. Vull dir que quina falta li fa al mestre navarrès mirar a ningun mascle per damunt del muscle si sempre ha estat per damunt de qualsevol ciclista contingència? Jo comprenc que les seues celles caigudes i desparelles no són les millors per a un possible frunziment indicador de: què bé m'ho estic passant amb la vostra inferioritat, deixeu-me que allibere la meua commiseració i que descendisca sobre vosaltres com una benedicció pagana. Fixeu-vos-en que tot i els meus esforços per baixar a la vostra alçada, estem front a un impossible metafísic; bé, teològic. I és que al fons del fons del pitjor que pugueu imaginar només trobem que mediocritat. Ara, el que estiga lliure d'aquesta feblesa humana que tire la primera predicció del que passarà en aquesta pell de brau als pròxims vint minuts del cas Bankia. I és que -em repetisc, ja sé, sóc mediocre, què hi farem?- com em va dir Charlie -Baudelaire, no el Reixac- quan tornava cap a casa després del sopar: no saps, Vicicle, el que costa ser sublim sense interrupcions. "Sense interrupció, mestre, que no sap ni citar-se a vostè mateix", vaig gosar rectificar-li des del meu millor i fatu frunzir de suny; i vaig afegir-hi: "doncs puge's a una bici, i evitarà les interrupcions". Si seré de mediocre, per favor. Cas perdut, ho reconec, com Bankia.

 Mariano, con miradas así, quién necesita enemigos?

7 comentaris:

  1. Si parlo de Bankia acabaré trinxant les tecles de l'ordinador, així que, frivolitzaré i parlaré de ciclisme! No en tinc pas massa idea, però tot i reconèixer que, en els meus anys jovenets vaig gaudir com una truja de les exhibicions de n'Induráin, la veritat és que enyoro molt les exhibicions guerreres dels ciclistes italians, digui's Marco Pantani, o per sobre de tots, l'entranyable i mític Claudio Chiapucci!

    ResponElimina
  2. Sí, millor deixem Bankia de banda, porquet. I pel que dius dels italians, és veritat. Tant el Pantani, i sobretot el Chiapucci, varen fer més gran a l'Induráin, sens bubtes.

    ResponElimina
  3. Seguim amb les coses importants: ¡Com enyoro aquelles migdiades amb Indurain! (a la tele)

    I un altre: Un eczema atópic a l’oïda. si que es una mica atípic, però si es que el teu otorrino es otorrinolaringodermatoleg, això si que es atípic de veritat.

    ResponElimina
  4. José Luis, vaig canviar la "o" per la "i" amb tota la intenció i me l'has pillada… Chapeau! La veritat és que arrossegue aquest problema auditiu des de l'adolescència, i per la meua feina m'ha donat molts mals de cap: inflamacions dels conductes auditius, otitis, fongs… Senzillament, el meu conducte auditiu -i part de l'orella també- produeix una descamació -usted tiene piel de rey, és l'expressió que utilitza el meu otorrino, no m'ho invente pas- que conjuntament amb el cerumen és un:ni te cuento. Però ja m'ha dit que la cosa amb la edat millora. Com el càncer, que en la gent gran va més a poc a poc. Ah, doncs quin pes que em lleva del damunt, doctor. :) Ah!, tornant a les coses importants, jo també enyoro al Miguelón. :(

    ResponElimina
  5. No te cap mèrit, majestat, jo (també) jugo amb avantatja. Però he posat malament l’accent: Es atòpic (que vol dir desmesurat, fora de lloc, en el teu cas, doblement)

    ResponElimina
  6. Indurain era a més d'excel · lent esportista, un home amb ètica cosa que ara desconeixen molts ... el de Bankia ni ho nomeno per si de cas.Enhorabona per el post com sempre molt bó.beset

    ResponElimina
  7. José Luis, els jugadors d'avantatge confessos, com tu i jo :) mai no podrem guanyar cap competició. Podrem posar-li un poquet de sal i pebre, però nobleza obliga. Induráin tampoc ho hagués fet. :)

    Concha, moltes gràcies. Ets la meua germana preferida. :)

    ResponElimina