divendres, 23 de setembre del 2011

Aigües de setembre

Convocaré la pluja sense aturar-me als marges

Begonya Mezquita, d'ací


El ciclista autumnal va nàixer a les portes de la tardor, en setembre, i la seua onomàstica -habitualment fallera- coincideix amb la tardor austral. És autumnal pels dos hemisferis, el boreal setembre -el seu far a la tardor del nord- i l'austral març -el seu mar a la tardor del sud. D'això que la primavera li deixe el regust agredolç dels esclats descontrolats d'amor incontrolat, i a la tardor li trobe l'encís infinit i esplendent de l'horabaixa humida i feridora. Amb aquests antecedents qui podia esperar que el cor no se li trenqués amb la fragilitat d'una fulla seca. O que al recer dels suposats guanys dels pedals, no dorma l'ànima d'un grimpeur melancòlic que busca afanyadament l'eternitat adormida a l'instant de cada pedalada. Haguera estat massa impostura arribar a creure possible que no fos així. O a no creure-ho, depèn. Setembre li avisa, setembre li prologa, amb els tantejos d'un plugim ocasional, de quatre gotes de delicada tristesa, o d'un ruixat torrencial, que res és per sempre mai, que només el no-res és infinit, com l'odi i la mort. I setembre li fa memòria per tots nosaltres, tan donats a l'oblit balsàmic, a les aparences. Setembre és la veu que xiuxiueja les absències. Amb un frec d'aire i un besllum de cotó pot trencar la innocència del mar i obrir el pou ofès de la por, de la certesa dels terminis. El ciclista autumnal va nàixer, però, amb una sola cursa al seu cap: el precís itinerari que li marquen les aigües de setembre carrer avall per l'Avinguda de llambordes i somnis. Aigües que sonen amb la subtilesa dels versos adormits sota les tecles d'un piano, o amb l'encís melòdic de la paraula amorosa que canta la roda sobre el camí banyat. Flaire agresta que s'esmicola per tot arreu amb la facilitat dels amors nouvinguts, dels desamors retrobats. I tant és així que no li importa massa pedalar sota la pluja, amerar-s'hi de fang i distàncies inabastables, de cims enlloc dels que tots en parlen i només la tardor deixa l'atzucac obert. El ciclista autumnal sol convocar les aigües de setembre mentre somnia amb les aigües de març.

8 comentaris:

  1. Caldrà celebrar doncs, tantes bones noves, el naixement d'aquest ciclista incansable, i la vinguda de les aigües de setembre... que tant de bo ens visitin ben aviat!

    ResponElimina
  2. Vaig despistada i cansada que encara no he sopat....magnific blog de poesia que no coneixia vicicle gràcies....i aquest ciclista tardorenc o autumnal ets tu? per si de cas et felicito! diria que si que és el teu aniversari...dons bones pelades vicicle que el camí de la vida et sigui llarg, ben llarg i conservis la carcassa, el manillar i les rodes ben greixades ( ai el manillar no ...)

    ResponElimina
  3. Excel·lent evocació de la tardor i l'esperança de la propera primavera, escrita amb la maestria de sempre.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Porquet, doncs benvingut a tu mateix desprès les vacances, i al ciclista autumnal. I a l'espera -sembla que demà dissabte vindran- de les aigües de setembre.


    Elfree, els vaig fer el dia sis, el dia del plat gros, però em sento una mica com el ciclista autumnal, nascut al setembre i amb l'onomàstica fallera al març. Els hemisferis no ens afecten, sempre en tardor. Magnífic blog el de La paraula nostra, m'alegra que t'agrade. I el manillar millor ben sec, sense greix, que el bac podria ser majúscul. Un petó.

    Ramon, moltes gràcies. Tardor i primavera m'agraden pel seu caràcter transitori, mai acomodat a lo políticament correcte. Tu m'entens, oi que sí?

    ResponElimina
  5. Per molts anys d'una fan de les estacions incòmodes i de traspàs :) Restaré a l'aguait al quart dia després dels idus de març, felicitaré mon pare i després a vos mestre ^^

    ResponElimina
  6. Clidice, gràcies. L'aniversari del ciclista autumnal va ser ahir, el meu uns dies abans, però el prenc com a propi. De l'altre, doncs tenim una cita al març :)

    ResponElimina
  7. molt bó i bonic el post,tardor,aigues de Setembre,aigues d'Octubre...som de tardor i m'agrada la tardor encara que la primavera hem dona una vitalitat al alma que no sabría explicar, malgrat que hi han records tristes.beset.

    ResponElimina
  8. Concha, som família de tardor en molts aspectes, però no a soles. Un bes.

    ResponElimina