dimecres, 11 de maig del 2011

La multa


Malauradament, en aquesta societat nostra regida sense pietat per polítics que confonen, per principi, el que és un servei públic amb el que ells es prenen com a activitat professional a llarg termini -d'aquí les seues servituds immorals- cada volta existeix una major distància entre el que és legal -tot allò que pot disculpar-se amb el maldestre del picaplets- i el que és lícit -l'aplicació, amb respecte per l'altre inclòs, de les raons legals. I vegeu que la cosa ve de lluny. Només tres anys desprès de la caiguda de Granada al 1492, en 1495, el terme de multa comença a estar documentat en l'ús quotidià a la península. Significatiu, oi? Bé, he de reconèixer que els ciclistes tenim una habilitat especial per eludir les multes. Ens botem els semàfors en roig. Avancem per la dreta. Bajamos de los coches en movimiento y bailamos el vals. No defensaré aquests agosaraments, però donades les circumstàncies, una mica de fiblada llibertaria no ens vindrà gens mal.

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (http://www.acpv.cat/): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Editorial conjunt d'ACPV per a la seua publicació avui 11 de maig.

4 comentaris:

  1. Cal, malgrat la cara d'incredulitat que se't queda.

    ResponElimina
  2. barbaritat!!! per la multa,el desvergonyiment i la mala llet vaig a difondre'l,per a que la gent s'assabenti,en la meua mida,gracies per ficar els comptes exáctes.beset fort.

    ResponElimina
  3. Clidice, malgrat la cara, fem-ho. Cada volta més, em dóna la sensació de tindre menys oportunitats de fer un món digne.

    Concha, no sé si veurem el dia en que els hi passen comptes. Un bes.

    ResponElimina
  4. Aquesta resposta la hi vaig posar abans de la caiguda de l'Imperi Blogger, però sembla que també la va arrossegar. Tens raó, cal fer-ho, malgrat la cara que se'ns queda de tant en tant.

    ResponElimina