Els tambors que espanten els tigres
s'imposen sobre la claredat
ambigua d'un cel despietat.
La ciutat mig dorm encara
ignorant el mar encès
de lluminoses escumes
que les ones llancen
infructuosament
sobre l'aire enrarit d'uns carrers esclaus.
Hauré de travessar les línies invisibles,
les fronteres incertes i arrossegades
si vull pedalar més enllà
del territori clos de la por.
Fugiré per la banda nord,
aliada dels que no volen
participar en tanta confusió,
en l'insistent estridència de l'engany,
en la faramalla adormida
de tants vencedors del no-res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada