dimecres, 29 de setembre de 2021

El que no es pot dir


Les primeres vesprades de la tardor 
tenen el sol envellit de l'estiu 
i la tristesa lleu dels adéus. 
El pa d'or de les converses 
que a poc a poc llisquen pels dits. 
L'obscenitat del desig trencat 
per quatre somnis i malentesos. 
Aquests primers capvespres 
malaltissos de fulla caduca i seca, 
de perenne retrobament del retorn 
de l'angoixa trencadissa que degoteja 
pels plecs insondables de les mentides 
que ens van permetre caminar fins aquí, 
ens recorden el que cap falta fa recordar: 
com s'ha de pedalar, com no equivocar el bes 
i, sobretot, com callar el que no et puc dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada