Fullejava l'àlbum: imatges
de quan éreu eterns
i no sentíeu la vida,
sinó les hores.
De quan els besos
soterraven per sempre els jocs,
i l'aventura humana
era una tornada oblidada.
Ahir vespre recordava
imatges de quan éreu déus.
I he tornat a enamorar-me d'ella…
I de mi mateix.
Sempre vos estimaré, benvolguts.
Perquè mai no vaig adonar-me
que potser era feliç.
Aquest poema sí que enamora, la felicitat d'ara és com si el passat en fos precursor, erem feliços sense saber-ho.
ResponEliminaMés que precursor, fa de tutor, podríem dir. Moltes gràcies, Helena. Una abraçada.
Elimina