La persistència del notari

El notari té pinta de notari. No sé com és que van començar les nostres reiterades però sobtades coincidències a l'espai i el temps. Potser que la flauta té alguna cosa a veure en aquesta dèria, ja que de tant en tant et veus obligat a fer un descans, la deixes damunt la taula, fas uns petits estiraments d'esquena, de coll, agafes novament la flauta mentre fas una ullada per la finestra i llavors, quasi sempre hi és el notari: creuant pel semàfor, dirigint-se al semàfor, tornant a la notaria, eixint de la notaria o el que és encara més habitual: caminant per la vorera de l'altra banda del carrer, on hi és el seu despatx, sense rumb fix. No saps si surt o torna a l'oficina. Deu ser gallec. Vesteix de forma respectuosa amb la seua ocupació. Jaqueta i pantalons foscs color notari, camisa blanca, corbata monotemàtica, i si fa fred gavardina blau fosc a joc amb la monotonia susdita. Unes ulleres Truman i un crani mig alopècic reforcen el semblant compacte del notari. Vet aquí, però, que només amb aquestes visualitats no compartides -el notari no en té ni idea, és clar, i mireu que el seu deure és donar fe del món- no hagués gosat trencar el silenci, però és el cas que al poc de començar aquestes visions finestrals, dia sí dia també que me'l trobe quan només que em queden quatre passes per arribar al treball. Igual és al començament del Trinquet des Chevaliers que ben bé al final. O potser que encara baixa per la Rue du Palais direcció Place de Naples et Sicile i l'albire a l'anonimat ombrívol dels vianants. I ens creuem. Ens trobem. Ens retrobem. Duu sabates de bona qualitat, negres, amples del davant, punta rodona i sola gruixuda, com d'ortopèdia. Camina amb certa lleugeresa, tot i la seua silueta sedentària, i aquest caminar ballarí, saltador, de bicicleta sobre llambordes, d'ocell profeta, fa gronxar infantilment a la seua mà dreta la cartera col·legial que arrodoneix el seu estar al món, la seua presència, la seua persistència sobre mi, com un motiu recurrent, un leitmotiv que vol fer-me avís d'allò del que deurem donar fe a l'endemà dels filisteus. Mai no vaig imaginar que tindríem un destí tan notarial.