Tirachinas

No n'és possible que a dia d'avui, i en la que està caient al territori, que ningú no haja dit encara ni mu de l'edifici España, o jo no m'he assabentat, que no dic que no, que tot és més que possible. Jo li he donat corda a la cosa -pedalada llarga i a roda, diríem- perquè estava segur que ens ho posava a posta la història perquè férem tot tipus de reflexions, discursos, paral·lelismes i tutti quanti. Doncs, no; que jo sàpia, res de res, el més absolut zero patatero. És a dir, que els xinesos volen desfer de d'alt a baix l'edifici Espanya -perquè està ben ruïnós, diuen- i reconstruir-lo com absoluta rèplica de l'original, però made in xina -dèria típica dels xinesos i orientals en general: fer còpies, que semblen una impressora 3D- i tots callats com a… Perquè, a més a més, els madrilenys no ho tenen gens clar. Cosa lògica, què podíem esperar, el seu beneplàcit? Doncs, no. Però, i vet aquí el requiebro del chotis: es conformen en que els xinesos conserven la façana original, perquè el que passe dins l'España -l'edifici, vull dir- els hi dóna el mateix. Conservar les formes, les aparences. Molt madrileny, diuen. Però de forrellat… ¿O era de forment?... La meua mare, que va viure a Madrid un grapat d'anys, i estava ben encantada amb la ciutat, sempre ens contava el mateix: fan l'aperitiu al bar, però desprès no tenen què dur-se  a la panxa. De fet, España -l'edifici, vull dir- se'ls va vendre sense cap càrrec de consciència. Edifici tan emblemàtic, diuen ara. Ei, la pela és la pela. I sembla que tal cosa, la pela, és ben universal, no? No cal dir que l'equip de futbol més emblemàtic de la nostra city, el València de València -no Madrid, tot i el Grau que semblava unir-les els darrers 20 anys- i, per tant, bon exemple de la identitat valenciana, segons la llei que encara -sí, encara, senyors de la Conselleria!!- la regula, també és d'un xinés. Però clar, en el cas valencià sempre està la rice connection que ho pot explicar, però del cooked connection jo mai no n'he sentit parlar, la veritat. Tornem a España -l'edifici, vull dir. Per dins, diuen els xinesos, que està més que podrit, i va tot fora. De la cara diuen el mateix, que és millor fer-li una cara nova, tot i la replica. Però els madrilenys es resisteixen. No la tirarán. Com que la meua opinió no té cap importància, la diré. Jo, la veritat, gastar una pasta -un altre invent xinés- gansa per posar una mena de Todoacien -que desprès va ser Todoauneuro i més desprès és un total misteri, perquè a les botigues xineses n'hi ha de tot, fins i tot he arribat a comprar un parell de rajoles de la seua famosa muralla- un Todoacien descomunal, doncs millor que el tiren i facen una pagoda. Ben gran, això sí. Res de la síndrome bonsai. Pagoda España. Punt i pilota. Ara que caic: ¿no voldran vendre la façana d'España rajola a rajola a les botigues xineses d'arreu el món, com han fet amb la seua muralla?... Que els turistes no xafen sinó una replica 3D. Doncs si el que volen són obres faraòniques per a vendre al detall, a rajoles, ahí en teniu el Valledeloscaídos i Torreciudad cadascuna amb les seues mòmies particulars, i un munt de rajoles. Negoci rodó, xatos. I aneu en compte, amics, no li posen l'ull a la Sagrada família i la desmunten, rajola a rajola. Doncs, amb tanta rajola he perdut el nord, perquè a mi el que realment em té preocupat és el futur de l'aeroport de l'abuelo. Sí, d'ací no res, si volem seguir vius, tindrem que treure de l'oblit els tirachinas. Gran invent. ¿Xinés?.. Per què no? I sense rajoles.