Carpestop

Carpestop és una pedania de València ubicada a l'horta nord, dins l'àrea d'influència del Verger de Montoronet, o per ser més exactes del Folies Bergère de Montoronet. Podríem qualificar-la de pedania preventiva o cauta per antonomàsia. Una mena de demoiselle élue que sempre ix al carrer amb paraigües. Ploga o no ploga. Faça núvol o domine un sol de justícia. Tan s'hi val. Ella és molt previnguda. Perquè ¿com anomenarien vostès un poblet que al llarg dels cent metres justetets justetets del seu carreró principal té l'apoteòsic nombre de 17 stops -sis dels quals són a una rotondeta del principi del poble en direcció Montoronet al bell mig del no-res de l'horta- pintats al terra, i més d'una vintena si afegim els dels atzucacs laterals, que no altra cosa són els carreronets que donen al carreró principal? És a dir, una mitja de 170 a 200 stops per kilòmetre, si és que algun dia arriba a tal extensió. Què!, ¿és possible un altre lloc al món amb aquesta proporció cosmostòpica d'una punta a l'altra de la població? Qui li pot arribar -ja no dic a fer-li ombra- sinó tan sols a la sola de les sabates -bé, a la llanda del stop o la línia blanca del terra- als carpestopins?... ¿No tenen paraules vostès, ni stops, oi? Ja ho sabia jo. Però el que pocs en saben, és que aquesta, ¿com diríem?... Sí, aquesta senya d'identitat stòpica -d'ADN de posat més ben parat- ha deixat la seua petjada a la història de la música culta occidental. Sí, sí, no us espanteu, no és efecte de la calor el que reafirme. Perquè, tot i que ell sempre ho va negar, el fill predilecte i mai no dit d'aquesta pedania de folie bergeresque és una tal Stophausen, Carles-Enric Stophausen. Músic avantguardista que va renegar de les seues arrels hortolanes -al tocar hi és el barranc de Carraixet- al marxar a l'Alemanya -com el Pepe de Vente a  Alemania, Pepe!- i va canviar els seu nom de Carles-Enric -els dos avis- per Karlheinz; i el seu lloc de naixement, Carpestop, per Karpstopburg, sense "e" entre "p" i "s", que resulta més germànic. I el que tothom desconeix és que la seua carrera musical va començar com a ciclista. Sí, el Carles-Enric era un ciclista amb futur, deien. Amb talent natural. Tots ho celebraven a la penya carpestopina de complexes i interruptes eixides dominicals a causa dels stops. Però al participar a les primeres competicions locals: la famosa Carpestop-Alfara-Carpestop, pose per cas, o la no menys comentada al Casino del cinquè stop a mà dreta, direcció València, i de gran rivalitat veïnal, tot s'ha de dir, la Carpestop-Borbotó, doncs, com deien, sempre arribava l'últim. Però, què t'ha passat Carles-Enric?... Stophausen, ¿que has punxat?... És que jo sempre faig els stops… Acabáramos!!, va dir l'Anquetil local. I la seua carrera ciclista va quedar abandonada a qualsevol stop oxidat de carretera veïnal oblidada. O deixes els stops en pau, o te vas con la música a otra parte, xato -li rematà el mateix Gran Jacques. I el Carles-Enric s'ho va prendre al peu de la lletra: marxà amb la música a una altra part, a Alemanya. El serialisme -tal i com els stops en sèrie del seu poble- se li va donar de primera, com si ho hagués fet de tota la vida. I era la seua producció tan prolífica, que els stops, perdó, les obres serials, se li amuntegaven per tota la casa com l'stock d'existències als grans magatzems. D'ací, el malnom que li varen posar els amics: Stockhausen. Però a la seua obra més especial, el quartet de corda per a helicòpters, Helikopter-Streichquartett, obra de profunda melancolia, i en la qual el Carles-Enric ens deixa una mena d'autobiografia, de recherche dels stops perduts, només superats per l'elevació celestial dels helicòpters, podem escoltar la paraula "terrrra", com no podia ser d'altra forma, les veus dels seus companys de pedaleig en ple esforç, el sorollet nerviós i vibrant de la roda lliure, l'alternança al capdavant de la grupetta... Ai, quants records, quants stops sentimentals recorren els pentagrames d'aquest inversemblant quartet testimonial, l'objectiu final del qual era dibuixar al cel la paraula STOP, a lletra per helicòpter. Una mena de Carpestop celestial. Però alguna cosa va fallar. Una falta de prevenció, sens dubte.