divendres, 6 d’abril del 2012

Els colors de la tendresa

Paraules d'amor

Que l'amor llarg -i també el de curt termini, sens dubte- necessita una bona dosi de tendresa ningú no m'ho pot negar. Però si seguiu llegint us adonareu que potser depèn, a més, del color amb que s'entendrís o ens entendrim. Ei, Vicicle, Vicicle… Sí, qui em demana?... Ací, ací. ¿No és del color del cristall com que es mira?... No, no. Com que s'entendreix. Punt i pilota… Ah!... De la bicicleta n'he aprés moltes coses. I una d'elles, potser de les més importants, és el voluble color de la tendresa. La blanca, pose per cas, podríem dir que és una mena de tendresa quotidiana. Tant s'hi val per a un trencat com per a un descosit. El seu color li dóna un puntet d'omnipresència, d'ubiqüitat, potser de santedat i tot, com el Papa. És a tot arreu. Si més no, als llocs on saps que la fricció és continua, habitual, sense arribar a fer-se agressiva. Tota mena de coixinets en porten. I ells en saben, i molt, dels teus defectes, debilitats, d'aquelles coses que, tot i no ser greument importants, reclamen la seua o teua atenció més singular. Aquesta tendresa és feta de liti, el carbonat del qual és mà de sant per a les manies i depressions. Ho diu la Viquipèdia. N'hi ha fins i tot una modalitat Gran Reserva, de color fusta vella, com de noguera, que només utilitzarem en situacions veritablement desesperades. Aquelles que necessiten una reparació urgent i definitiva dels mals causats, ve per acció o per omissió, tant s'hi val també. Aquelles que dius: l'equivocació és greu, però més greu seria negar-la. El poder d'aquesta tendresa implica un plus de generositat, sens dubte. Ara, no la banalitzem o ens trobarem amb els seus efectes no desitjats: la desolació i la impermeabilitat, l'aïllament. Però no ens posem massa "estupendos" que deia el Max Estrella. A mi m'agrada molt la tendresa rosa. Deu ser pel seu color vermell amb tendència a la transparència. És la millor que en conec per a aturar les humitats desconsolades. Per exemple, els plors dels nens que no sabem perquè ploren quan ploren. Doncs un frec de tendresa rosa, i ja veus el seu somriure i fins i tot la rialla quan encara no n'has acabat de fer-li la carícia. És la tendresa de l'amic. La paraula no dita per sabuda. Insinuada només des de la melangia. La tendra vaselina no és el mateix, no. Tot i la transparència compartida. No, què va, ni parlar-ne. Faltaria més. La cristal·lina tendresa de la vaselina és efectiva només allí on mai no havia hagut ningú tipus de brutícia. Quin mèrit, no? Però mira, unes gotetes de tendresa de vaselina en oli essencial i les cadenes de la teua vida rutllen que ni te n'adones. És el que té. Poca cosa, direu. Bé, en determinades circumstàncies no sentir la cadena pot arribar a ser una gran cosa. Darrerament s'estan imposant les essències de tefló i silicona, però jo les veig massa artificials. Molt vistoses, sí; però més falses que un programa electoral. I acabe, que no vull cansar-vos. Mai de la vida utilitzeu aquesta estafa programada del 3 en 1. Se'n penedireu, i molt. Sembla que per moltes males dites que hages dit o pitjors fets que n'hages fet, tot queda solucionat amb una bona ruixada d'aquesta tendresa ràpida en esprai. Que sapigueu que els seus residus minerals queden als vostres indrets més íntims fins a l'eternitat i un dia, erosionant-vos, amb la qual cosa la mentida substitueix les paraules d'amor, que, al capdavall, altra cosa no n'és la tendresa, amb o sense bici, sinó l'amor dit. Ah, m'oblidava, la tendresa en pols -Ausonia de tota la vida o més moderna, que això va a gustos- n'és la quintaessencia, no cal dir-ho.

8 comentaris:

  1. molt encertat el post, amb les quantitats justes d'ironia, lirisme, tendresa i raó, m'encanta. També la música aquest musical és bo i no vegis el que els agradava a les teves nebodes de petites ... el ballaven en els aniversaris, ja saps. enhorabona.beset.

    ResponElimina
  2. "la transparència compartida." I la tendresa compartida també es bona :)
    Gris es una de mis películas de infancia!! Un beset!!

    ResponElimina
  3. Gràcies, Concha. I tant que me'n recorde com ho ballaven. Un bes.

    Siria, sense compartir què és la tendresa?... Quizás también la bailabas como mis sobrinas? :) Un beset!

    ResponElimina
  4. Mai hagués dit que es podria treure tant suc d’una bici... El 3 en uno de la tendressa deu ser la de certs programes de la tele, oi?

    ResponElimina
  5. A mi també m'ha sorprès, Helena. No sabia de tantes virtuts del liti.

    José Luis, jo tampoc :) Tens raó, a la tele n'hi molt de 3 en 1, i això marca, deteriora, sens dubte.

    ResponElimina
  6. Sals de liti per les depressions ....tendresa irònica la teva i incomparable escrit que esbandeix el liti de les nostres vides...Grease...brillantina que feia moure l'esquelet! gràcies per tenir el plaer de llegir-te!

    ResponElimina
  7. Gràcies a tu, Elfree, faltaria més, per llegir-me, i si és amb plaer doncs què més puc demanar? Amb amics com vosaltres, qui necessita sals de liti? Un petó.

    ResponElimina