divendres, 24 de juny de 2011

Rue de Londres

5 Rue de Londres

Com que el Verdoux ja fa dies que no sé per on campa, i el guirigall de la pista de karting, amb soroll quadrifònic de fórmula 1, inclòs, que m'han muntat al costat de casa em té desficiós… mireu si n'estic de desficiós, i si serà gran el desassossec personal, que m'he hagut d'anar cap a dos quarts de dotze baix de la torre Eiffel, i dempeus al centre geomètric on es creuen les dues diagonals de les seues quatre potes, i imaginant-me que la torre era un capirot (ells li diuen antifaç, pobres) de natzarè de 300 metres d'alçada, i amb tota la cerimònia d'aquest món i de l'altre regne, m'he encasquetat el meu casc de ciclista, marca Spiuk, com si d'una corona d'espines es tractés. Bé, anàvem pel desfici i el desassossec pessoà. Doncs amb el casc-capirot, la motxilla amb l'ordinador i una Vélib amb el pedal esquerre descentrat, he tirat cap a Haussmann, desprès Pépinière -a la dreta el Lycée Condorcet, on va estudiar Proust- Saint-Lazare -un altre, pobre, desprès del que va patir i el ressusciten, nyas coca- i per Londres, cap amunt, he arribat de xamba a una estació d'aquestes penitències en dues rodes i forma de vélo, tot just al davant del Café de l'Europe -com el premi del karting, que pel que sembla em persegueix- que, a més, té wifi, el cafè, no el karting. Li he demanat al cambrer une bière très froide, garçon, la primera de les moltes que hauré de prendre'm per a suportar aquest evento; i li he afegit, al cambrer, s'il vous plaît de passe wifi. Com sempre, el cambrer m'ha contestat en un català impecable: apunti: "Oh! Europa"; com que estem amb els cotxets de marres… I jo he girat el cap -amb casc inclòs- cap a l'excusat -valga el recap- esperant l'aparició estel·lar del Josemaria amb la caixa de les disciplines. Però no, estem de sort. Aprofitant els meus primers enllaços blogaires a França, he topat al que no dubtaria en batejar com a Un sueño realizado, igualet, igualet a l'extraordinari conte d'Onetti, però en francés: Un p'tit vélo dans la tête (http://ptitvelo.net) Trasbalsat per la troballa, amb el pols accelerat i una mà dreta que havia pres el timó de navegació, i sense pensar-ho dues voltes, li he dit: garçon, un double whisky. L'índex no em deixava llegir, sinó petits fragments. Li he posat uns glaçonets, mestre, que fa calor… Ah, merci… I me n'adone que aquest sèptim cel és a la mateixa Rue de Londres, al 5bis. Li pregunte al cambrer… No ho he sentit nombrar mai de la vida, escolti, i porto un munt d'anys al cafè… Té igual, m'empasse el whisky, els glaçons i gairebé el got, pague i tire carrer avall. Desencís, tenia raó el garçon, al 5 -que enlloc he vist el 5bis- és La Concorde, i sembla un banc o una caixa d'estalvis a les acaballes. Què és el que no he llegit o no he llegit bé? Potser m'he precipitat, atabalat com era?… Torne a l'Europe. Cambrer, una altra cervesa ben freda… Tout suite, monsieur… Ei, què passa? In vino veritas? Els francesos parlant francès i jo en català?... Teclege Oh! Europa al Café l'Europe… Pa' què, si l'ordinador ja reconeix el wifi automàticament? I si abans ho havia somniat? Aquí està: un p'tit vélo, etc. etc. Rue de Londres, Grenoble Oh!, mon dieu… Torne a ser jo, però parlant en francès. Le merveilleux vélodrome de Grenoble, és clar. Ja estic pensant en baixar-me aquesta vesprada. Total, està en direcció València a mà esquerra. Bé, vaig a canviar-li l'aigua -massa cervesa- al canari, i em pose en ruta. Déu siau… Eh?... Monsenyor amb la caixa sortint de l'excusat com una exhalació. Doncs ja pixaré pel camí, jo ací no entre. I mentre faig tot el possible per no pensar-hi en la meua bufeta, em pregunte si no serem capaços de fer quelcom semblant al p'tit vélo a París, València. I a mi que em sona açò i ara no sé de què: París, València. Ah!, per si de cas, no es xiteu a les voreres del carrer. Llegiu el conte d'Onetti, si és que no ho haveu fet encara, i ho comprendreu.


Velòdrom de Grenoble

Cap comentari:

Publica un comentari