divendres, 15 d’abril del 2011

Els frens

Un tipus de frens


Tots tenim la temptació de pensar que els frens d'una bici estan, més enllà de la tasca d'aturar la màquina, per a protegir-nos d'eventualitats. Però l'eventualitat, té una mena tan urgent i accelerada que sobrepassa la capacitat de reacció de qualsevol tipus dels frens ciclistes coneguts. Conseqüència: et fots una sobirana pinya. ¿I els de disc, Vicicle? Doncs frenen amb tanta potència que ixes volant, tipus Superman. Conseqüència: et fots una altra soberaníssima pinya. Llavors, què estan, sols per a frenar? Sí, acceptem-ho. Tautològica conclusió, si més no. Diguem-ho amb finor: serveixen com a moduladors de la velocitat. I no és banal el matís, creieu-me. I ja que no som a ninguna cursa, per què no s'han fet servir quan la cosa se'ns anava de les mans? Això mateix, això mateix em pregunte jo. A la ciutat de New York, allà on la tardor té nom de cançó i els arbres de Central Park es prenen la floració primaveral com un actiu en borsa, els missatgers van en bici de pinyó fix i sense frens, és a dir, no pots deixar de pedalar ni que siga per posar el cul ben encastat al selló. És l'enlluernadora mentalitat ianqui: que no pare la màquina, llenya al bombo, "más madera" -que deia el Grouxo. Com el "camina o rebenta" luterà -del Lute, no del Luter, és clar- però amb gossos calents -m'encanten les traduccions literals de segons què. ¿I com s'ho fan per a no anar de pinya en pinya i tire perquè em llesquen? Doncs molt fàcil, és tracta de pedalar com si caminareu. És a dir, adeqües les passes al territori. Qui pretendria parar en sec desprès de creuar la meta als cent metres llisos? Ningú, només un tros de suro diria que és possible. D'això, que els veus surar, lliscar confonent-se amb el sotabosc dels automòbils per la quarta avinguda -res a veure amb la meua benvolguda avinguda epicentre de llum- com artistes urbans d'un circ inconscient, amb la bellesa esfereïdora de les seues fintes llampegants al capvespre d'acer d'una ciutat perduda en sí mateixa. Sense por, sense la maleïda por de la por. I ací, que som més ianquis que a qualsevol indret de menjar ràpid de la gran poma, doncs també anàvem fins fa quatre dies sense por, dic, sense frens i a pinyó fix. Però se'ns han quedat els artistes pel camí, les fintes són draps foradats al damunt d'un pal anònim i els llampecs, d'ací no res, seran de fam a l'estomac. Així, que ningú no explica per què no varen fer-li cas als frens. La seua venerable funció es de recordatori. Una mena de souvenir dels grans catacracs: Fukushima, bambolla immobiliaria, eventos varios, retallades salvatges i la mare que els va parir.


Manifestació del fre


I si de frenar l'estultícia i la corrupció es tracta, o si més no, d'intentar moderar-les, dissabte 16 d'abril a les 18 hores a les Torres de Quart i amb direcció desconeguda, com en les grans etapes viciclistes.

7 comentaris:

  1. Que us vagi més que bé i pogueu frenar tota l'estultícia de la que sigueu capaços.
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Hi seré amb l'ànima ja que amb el cos no m'hi puc traslladar! frenar l'estupidesa és una tasca difícil però si no s'intenta no ho sabrem....

    ResponElimina
  3. Ramon, gràcies. Jo diria que ha anat força bé. Una altra cosa és la repercussió que puga tenir. I el que la gent vote, que, al capdavall, és el que compta. Salut.


    Elfreelang, que sàpigues que hereu més que presents, i no sols per la presència del Llach o d'un parell de representants d'Esquerra Republicana que he vist. Un petó.

    ResponElimina
  4. Quantes pinyes no m'hauré fomut per una mala frenada. És clar que sinó hagués accelerat tant abans ... A mi també m'encanten les traduccions literals.

    ResponElimina
  5. Jo vaig aprofitar la mani d'ahir, precisament, per desenfrenar-me una mica. El mal, és clar, és l'endemà quan no vas fer servir els frens quan tocava. Però a certes edats, certes persones no tenen remei.

    ResponElimina
  6. Frenar a esta gente es yo diría dificil por decior algo ,pero está bien que uno se manifieste y grite lo que le dé la gana.Enhorabuena Vicile por la mani y por el post que siempre son muy acertados.un beso.

    ResponElimina
  7. Clidice, el que tu dius, el problema està en l'acceleració. I mira que els frens ens ho diuen: vés en compte o jo no podré fer-hi res. Doncs res, acabes donant-te una pinya.

    Manel, com sou els joves de hui en dia. Ja arribareu a la meua edat, ja, i en parlarem.


    Concha, no sé si los frenaremos, pero lo que hay detrás de ellos es más peligroso de lo que ya estamos viviendo.

    ResponElimina