dilluns, 29 de novembre de 2021

El peixet al dit


En somnis vaig conèixer 
un peixet de colors. 
Hi era a la polpa del dit. 
Del meu dit cor. 
No més gran que un gra 
de sorra, tenia tots els colors. 
El mirava i em somreia 
o jo ho creia, tan joiós 
em semblava nedant 
de la meua petja als solcs. 
En despertar vaig mirar 
el polpís del dit cor. 
Cap peixet hi era. 
Només l'oblit dels colors. 
Del somriure, només la quimera. 
A la nit vaig dormir-me a contracor
amb l'esperança d'una tornada, 
d'un retrobament pels solcs 
compartits d'una pedalada 
amb la nocturnitat de la tardor. 
Però el tou del meu dit cor 
hi era al somriure oceànic 
i el somni d'un peixet de colors.

2 comentaris:

  1. Un somni premonitori, Vicicle. Consultaré els meus astròlegs però diria que anuncia noves i alegres pedalades per aquells camins del Senyor que es perden Horta enllà sempre amunt. Així sia.

    ResponElimina