Avui torna a ploure,
tant sí com no.
Avui, no n'hi ha elecció,
ni escapatòria ciclista.
La tristesa del cel,
la pluja no dita,
la nostra tristesa acarona.
Ella era, més enllà de les carícies,
les mossegades o les rialles,
el lligam no imaginat
amb la infantesa
i la desraó de la vida.
Avui torna a ploure.
Tant sí com Mona.
És cert, es fan de voler, i se'ls enyora... En sap molt greu.
ResponEliminaMoltes gràcies! És que ha sigut no esperat, i encara és més traumàtic.
EliminaSe us ha mort la Mona? Ho sent. Arriben a formar part d'un mateix, són com de la família.
ResponEliminaSí, Manel. De sobte. Almenys no va patir, però ha sigut un cop difícil d'encaixar, sobretot per a Rosa. Gràcies.
Elimina