dissabte, 6 de febrer de 2021

Són tan joves


Són tan joves que els seus cossos encara es perden als seients de les cadires de la terrassa. Ell, perquè vol imposar una autoritat que no en té, posa els peus damunt d'una altra cadira. Ella, més discreta, no en sap aparentar una esquena de dona i es doblega infantil sobre la tauleta mentre li fa cercles amb el dit a la boca de la tasseta del cafè; de tant en tant se'l mira però no li parla. Sap que a la nit, ja gitada al llit, retrobarà, com si fos dins un somni, la imatge interposada del camí, el descampat que va ser horta i el matalàs improvisat amb fulles. Menuts com són, intueixes l'esforç per amagar aquestes cares de nens, cares trencades pel fracàs dels desafiaments patits. Al costat del cafè, el tabac ajuda a equilibrar la composició. Cap dels dos fuma, però. Ell la mira i espera que ella no gose tornar-li l'esguard. La vol submisa, amb els ulls negres que tant l'inquieten sobre la tauleta acerada. No se n'adonen de que mai es tornaran a dir cap cosa important, essencial per a les seues vides. Molt al contrari, creuen que el que callen encara és massa compromès per treure-ho ara o més endavant. Els dos pensen que ja els està be tot el que no s'han dit sense gairebé dir cap cosa. Un ciclista passa i omple el buit agre dels silencis encesos. És un instant de pau eterna. La llum grisa i el sol esmorteït confirmen que les confessions deuen estar fetes. A ella li queda la darrera decisió. Ell, ja l'ha presa.

6 comentaris:

  1. Els silencis encesos ..... moltes vegades me'l penso ... estic molt penedit de moltes silencis meus. Ara, per compensar intento ser transparent.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els silencis són molt significatius, però no sempre els interpretem bé.

      Suprimeix
  2. Molt misteriós... com ha de ser l'art i l'amor!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I que cadascú ho interprete segons el seu criteri. Sí, és això, Helena. Tan fàcil i tan difícil. Gràcies per comentar.

      Suprimeix
  3. Són joves, tenen temps encara per entendre que hi ha silencis que uneixen, i d'altres que distancien. I, sobretot, que de vegades tots dos són un mateix...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És possible, Alfred. No vaig quedar-me, és clar, era molt indiscret, però jo diria que ell va agafar el tabac i la va deixar tot sola a la tauleta i sense massa contemplacions.

      Suprimeix